EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Àngel Llauger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Àngel Llauger. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de febrer del 2023

XANQUES VERMELLES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Xanques vermelles

Fa setanta anys em vaig fer unes xanques
de dos taulons llargs, amb estreps
per als peus clavats a un pam i mig de terra.

Si havia d’aprendre a anar amb xanques, volia
que fossin vermelles, i vaig haver d’esperar
una eternitat que la pintura s’assequés, estirades

als braços d’una cadira Adirondack vella i atrotinada
que ja només servia per desar-hi aixades
i rasclets i posts de tanca tots embolicats.

Al final ja no vaig poder esperar més
i amb les xanques a les mans em vaig posar
entre l’una i l’altra, m’hi vaig enfilar i vaig fer una passa

ben inclinat endavant, colcant de pressa enllà
pel carrer, un pam i mig per sobre del barri,
l’estiu als cabells, les xanques vermelles noves

enganxades als dits, sense saber fins a on
seria capaç d’arribar, i ara, diria que unes
cantonades carrer avall, ara soc allà.

 


Ted Kooser

Xanques vermelles

Godall Edicions, 2021

Traducció: Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana

Més sobre l'autor, ací i ací

  

diumenge, 27 de febrer del 2022

BRITISH MUSEUM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BRITISH MUSEUM

 

Amenhotep Tercer

està cansat de fer

de ninot a les fotos dels turistes.

 

Avui n’hi han fetes mil

i escaig, un vodevil

de mil i escaig papers protagonistes.

 

Hi ha somriures, rialles,

hi ha petons d’esposalles,

hi ha tendreses que els anys han esblaimat.

 

Amb un cop de parpelles,

el Temps en farà estelles.

Ell seguirà fitant l’Eternitat. 


Miquel Àngel Llauger

Llum de cançó 

Edicions 62, 2022

Més sobre l'autor, ací

dijous, 7 de novembre del 2019

MIREIA

(Medea i Jàson. Waterhouse)
MIREIA

3.57 am
Sent el cop del diari contra el terra
(ni el mirarà, són coses de son pare)
i la tos de la moto que s’allunya.
No ha pensat mai que hi hagi una persona
al costat o al damunt d’aquell renou:
ella solca oceans de telemàtica.
Acaba una altra nit de ball de màscares.
Ha estat Llir entre cards, i ha seduït
un mestre jubilat i carregat
amb la dona malalta. Ha estat Yvonne
i s’ha deixat guanyar per la retòrica
humida d’un xinès emmascarat
com a rei del merengue. Ha estat Medea
i ha trobat un exèrcit de Jasons.
S’ha enfilat com el tronc d’una palmera
de castell pirotècnic, i ha esclatat
en espires daurades, que ara cauen
fetes polsim de cendra i ulls de son.


Miquel Àngel Llauger
Fourmillante. Novel·la coral en vers
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací