El
darrer glop
A A.M.F.
Avui
que no som vells ni ho serem mai,
avui
que no som joves com per creure
que
un temps hem estat joves, avui veim
els
dies consumits en un cendrer.
La
pàgina marcida del quadern,
tot
taques i cremades
ja
no en vol ni una lletra de nosaltres
que
fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.
Les
fletxes d’al·lotells, corquim d’albó
són
osques al tasser d’un bar de poble
on
hem libat l’edat de la innocència
al
déu desconegut que era dels nostres.
Se’ns
han tacat les pàgines cendroses
on
hem admès que no hi sabrem escriure
els
nostres noms de vell que s’ha mort jove.
Quan
l’últim glop ens ha escampat la tinta
hem
vist que claudicar de l’existència
tal
volta és més honrós que ser-hi en blanc.
Miquel Àngel Adrover
Ara he vist passar una mèrlera
AdiA Edicions, 2019
Més
sobre l'autor, ací