| (Imatge pròpia) |
Quan sóc arbre
visc tranquil,
sense angoixa.
Però les músiques dolces,
des de lluny,
m’atrauen i jo,
convertit en ocell
d’ales multicolors,
vole cap a elles
amb il•lusionada alegria.
Menge els seus fruits
i, sense adonar-me,
em transforme de nou en arbre,
ara amb nous fruits
que atrauen altres ocells
que abans també eren arbres.
I dorm tranquil.