EN LA SIEN / EN LA TEMPLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN LA SIEN

Papaver amapola

I

En el antiguo cementerio hay muertos que aguardan verdades.

A los fusilados se les olvidaba en una fosa,

                        —nadie sabe aún cómo su compañera lo consiguió—

pero a él, su familia pudo rezarle

en aquel nicho de la quinta altura.

El cráneo trepanado en un lateral se deshacía en polvo.

En el antiguo cementerio hay muertos que aguardan verdades.

Aunque sean verdades piadosas,

como la del sepulturero

que limpiando el nicho de la quinta altura,

abrió el sudario y aseguraba a la anciana que preguntaba

por los huesos del padre,

que el tiro fue en el pecho.

II

Descifro las coordenadas del verano:

amarillo de los campos de trigo

y una carretera.

Las amapolas, condenadas a las cunetas,

reivindican su condición de dueñas del paisaje

y refulgen en pequeños grupos para no ser olvidadas.

Cualquier carretera en verano parece llevarte a la libertad.

Campos recién segados

y cunetas olvidadas

descifran las coordenadas de la muerte.

Quiere la amapola prestar su color

a una memoria teñida de rojo.

---

A LA TEMPLA

Papaver rosella

I

A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.

Als afusellats se'ls oblidava en una fossa,

                        -ningú sap encara com la seua companya ho va aconseguir-

però a ell, la seua família va poder resar-li

en aquell nínxol de la cinquena altura.

El crani trepanat en un lateral es desfeia en pols.

A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.

Encara que siguen veritats piadoses,

com la del fosser

que netejant el nínxol de la cinquena altura,

va obrir el sudari i assegurava a l'anciana que preguntava

pels ossos del pare,

que el tir va ser al pit.

II

Desxifre les coordenades de l'estiu:

groc dels camps de blat

i una carretera.

Les roselles, condemnades a les cunetes,

reivindiquen la seva condició de propietàries del paisatge

i refulgeixen en petits grups per a no ser oblidades.

Qualsevol carretera a l'estiu sembla portar-te a la llibertat.

Camps recentment segats

i cunetes oblidades

desxifren les coordenades de la mort.

Vol la rosella prestar el seu color

a una memòria tenyida de roig.

Elisa Rueda

Tentación botánica

Editorial Fundación Valparaiso, 2017

Més sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

ÁGREDA

(Imatge presa d'ací)

Unes botes de pell, fang i ossos: 

Els passos detinguts per a sempre sota l'olor 
reumàtica, vora el camí, dins la terra covada. 

Si senties ara, corpenta lligada de mans, el baf de 
l'àgil cabirol que mai no va poder escalfar-te. 

Si veies les tiges dels cards soterrats, les seues flors 
purpúries, les bràctees espinoses que creixen riba tu. 

Si podies fregar la moneda de plata per al viatge. 

Lentament, amb cura, netegen tots i cadascun dels teus 
ossos, tots i cadascuns dels resquills, de les relíquies 
sagrades: Temps emmordassat dins les medul·les: 

L'esplendor de la ignomínia.

Joan Navarro

El plom de l'ham

Edicions 62, 2014

Més sobre l'autor, ací

MEMÒRIA HISTÒRICA I POESIA

El llibre “Versos per acompanyar una esperança” és una edició bilingüe d’una sèrie de poemes que Vicent Andrés Estellés va dedicar als morts de la repressió política. Una primera part conté poemes d’homenatge als últims executats per Franco el 27 de setembre de 1975. Una segona recull poemes sobre el procés.

Cau una sang innocent de les síl•labes

cau una sang innocent i s'escola
des dels papers als carrers i demana
punys venjatius i convoca a la lluita
i al fosc combat i a la clara esperança!

Aquesta sang mai no serà eixugada
i romandrà, encesa, als peus dels murs
com ara greu, altar inamovible.

Ai rius de sang i més sang i més sang

i tanta sang!

 
 
Finalment, la tercera part que es titula “Gran oratori pels morts valencians de la postguerra, altrament titulat Vora el barranc del Carraixet” forma part del “Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941”. Joan B. Peset va ser un eminent professional de la medicina i l’últim alcalde republicà de la ciutat de valència, volgut i respectat per la classe treballadora.

 

IX 

 

Vora el barranc del Carraixet,

traïdors de casaca alterna

han emplenat les dolces tombes

de successius assassinats.

Botxins de foli i estampeta

han dictaminat fosques morts

amb les ungles negres de terra

vora el barranc del Carraixet.

 

En una nota prèvia Vicent Andrés Estellés diu: “No són, aparentment, versos violents; no inciten, aparentment, a la revolta ni a la violència; les seues meditacions, però, van o volen anar més enllà. El misteri de la vida i de la mort he estimat advertir-lo, més d’una vegada, com l’aletada freda i sinistra d’una au d’Edgar Allan Poe”.

 

Tret de "Versos per acompanyar una esperança". Vicent Andrés Estellés. Ediciones Vanguardia Obrera S.A. 1986.

Il·lustracions de Joan Ramos i Montllor (originals per aquest llibre).