ARMAGNAC

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

 

ARMAGNAC

 A Jep Gouzy y Renée Sallaberry

De poesia no ens en cal pas gaire:

tan sols la justa i necessària,

una petita copa cap al tard,

tornats que som a casa, havent sopat,

tal com ho fem amb un vell armagnac,

a la vora del foc sempre que es pugui,

per millor veure en el nostre palmell

com llampurneja la flairosa conca

del seu estany espessament daurat…

Esperit de vi és també el poema,

incolor i volàtil, prou que ho sap tot lector,

però inflamable si sabem copsar-lo,

car és dins nostre que haurà fermentat

i en les bótes del cor envellit,

amb totes les dolceses i amargors

que un cop i un altre ens han fet i desfet

fins a fer de nosaltres un compost agredolç,

la matèria infausta d’un somni corromput…

En acostar als llavis aquesta copa

d’un cristall fi com l’aire,

tot el tropell d’olors que ens envesteixen

i aquest gust que ens omple de lava ardent,

¿què ens retornaran sinó la fortor

dels nostres moments més intensos,

quan tot just vam viure l’experiència

però no en poguérem tenir el sentit?

 

Àlex Susanna

Suite de Gelida

Ed. Proa, 2001

Més sobre l’autor, ací

[L'INICI...]

 

(Imatge pròpia)

               l’inici

era l’aigua

un camp imantat

que recorria els cossos

en el plec de l’últim desig

 

l’expansió

en els entre

en els dins

en els solcs

mapejant redistribuint la matèria continua

el flux etamòrfic

que llinda el mite

       fins que

 

la pell retràctil

destil·la la intimitat

                    i saps que la soledat indivisa de

                             l’instant

                    ha estat osmòticament

compartida

 

digues i digues

     i torna a dir

Núria Mirabet

En la pell de la terra un teler

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací 

MATERIA ORGÀNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATERIA ORGÀNICA

 

De la muda dels arbres

caic jo

i em barrejo amb allò que ja és difunt.

 

Transmuto cap a nova essència

en la dansa dels cicles

i m'estimbo sense por cap a estats ignots.

 

En aquesta festa del temps i les coses,

s'esborren les línies entre jo i nosaltres;

es confonen els qui van riure dels qui encara riuen

i es mescla carn encesa i somnis.

 

Sento cremor allà on glaça

i alhora em gelo allà on toca el sol,

trastocada per l'anhe| que vol viure malgrat el fred i l'obaga

en l'afany de ser allò que reneix.

 

Em lliuro a ser vent que fa caure altres fulles;

em lliuro a ser tronc, a ser pedra, vermell encès,

excrement, fressa de riu, rebrot,

bassal, ocell, capoll,

ou, ventre, niu,

silenci de la música de la matèria, quan tot para,

raig de llum que travessa la boscúria.

Laura Martín Ortiz

Matèria orgànica

Parnass Ediciones, 2021

Més sobre l'autora, ací