(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jec al divan,
i el passat és una Nova York
vertical, desficiosa, caníbal, rogent,
amb gratacels i venedors de hot-dogs,
i cinemes llampants,
i taxis,
i gàngsters,
i putes...,
sí, i també amb divans com aquest,
on parlo, insistent,
del sorollet que fa l’aixeta
(un clip-clop oxidat, antipàtic, inacabable),
com si el problema fos l’aixeta,
i no la sang que, clip-clop,
en goteja.
Enforat
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Qualsevol diria que he baixat,
aquesta tarda, al metro
(gent que sua i corre, i que consulta
frenètica les pantalles), buscant un mirall
en els vidres esgarrapats del vagó;
i que no ha estat per atzar
que els nostres vagons s’han creuat
en arribar a Urquinaona,
i m’he adonat que ja no em basta
mirar-te als ulls per saber
quina cançó escoltes. He descobert,
com sigui, el cadàver
de l’àngel que havies estat
els dies lluminosos.
El pianista a l'armari
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací