Ets llindar, estella i carícia,
trànsit entre memòria i oblit,
cos d’imatges a l’abric d’arbres i astres,
mar immemorial,
deixalla de la llum i del so,
animal invisible que respira,
instant, ésser i nom sense mot.
El
capbussador
LaBreu Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ESPERIT, PER NO DORMIR...
Esperit, quan tu vetllaves
era ric nostre casal;
era ple de sol i d’aire
i amb les guàrdies al portal.
I ara elles són inútils,
que les té preses la son;
i cap hoste no s’acosta,
que tenen llevat el pont.
Esperit, ¿en quina cambra
tan pregona t’ets colgat,
que t’és llevada la joia
i les ganes de combat?
Part de fora, on galejaves,
el món és lluent i blau;
esbatana les finestres
damunt de ta buida pau!
Que la llum entri senyora,
cada raig —so de clarí.
Esperit, per no dormir...
Esperit, ¿on són tes armes
si l’enemic fos aquí?
Jo era
en el cant. Obra poètica 1913-1972
Edicions 62, 2026
Més sobre l’autora, ací
Guarda’t del foc
de les flames
de la cendra i les brases
del vent de tramuntana
la plana devastada
del marc i la finestra
la ratlla que et separa
del sol que enlluerna
l’esguard que no enganya
i embolcalla’t de llum
que fa la vida clara
que saps fer-la ben teva
des de l’ull de la càmera.
Llum
abissal
Editorial Base, 2025
Més sobre l’autora, ací
Atenas
BÁRBARO del Oeste, layetano,
sintiéndome deudor, agradecido,
yo también he venido a distinguir
la línea recta de la línea curva.
Ágora... ¡La palabra, la palabra!
Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?
¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos
esta luz de la luz? ¿Quién me conmina
a callar y a decir a un mismo tiempo?
Acrópolis... La altura más humana.
Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,
cómo podré dar gracias lo bastante.
---
Atenes
JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,
que em reconec deutor, molt agraït,
també he vingut a fi de distingir
la línia recta de la línia corba.
L’Àgora... La paraula, la paraula!
Els Propileus... Em mereixo el que passa?
Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls
eixa llum de la llum? Qui és que em commina
a callar i a parlar a un mateix temps?
L’Acròpoli... L’altura més humana.
Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,
com podré dar-ne gràcies com cal.
Mapa de
Grècia
Pagès Editors, 2021
Més sobre l’autor, ací
[Traducció de Josep A. Vidal]
Quin regrés que no nua enfonsa aquesta llum ungida,
memòria o cant on el perfum ofereix un fruit
i et mou al plany el sabor del ventre a l’alba.
No tornes més si encara resplandeix el fulgor
d’aquells anys lleus d’immolació i de flames,
o aquell llavi de tota iniciació i desengany
que fou per sempre únic fris de somni i dita,
o perla coronada en un cos bru
que tant vaig desitjar...
Anxia
Bromera Edicions, 2001
Més sobre l’autor, ací
ÀNIMA
EN PAU
No
només l’essència de l’essència
sinó
també l’arrel que aboca vida
que puc
intuir entre la ceguesa
i
l’enlluernament i l’avenir.
No
només la vida sinó la llum,
i més
encara, l’oblit de l’insomni.
I
desballestar metàl·liques nits
en
aurores que esquincen la foscor.
I
respirar amb força i obrir els ulls
als
colors de les frenètiques hores.
Cercar
el camí dolç de la memòria
en
fulles seques de temps aturat.
I sentir
el batec del cor que anuncia
desitjos
i afanys en la llarga espera
de les
hores dels murs emblanquinats
assedegades
en somnis possibles.
I
saber-me principi i fi de mi.
Dins de
Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts
Editorial
Alamida, 2025
NÈNIA PER A CORS
DELMATS
29/10/2024
La
mort de tota mort ara et bressola.
Antoni Ferrer
Heus ací el temps enfangat.
Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.
Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.
Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.
Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.
Que les llàgrimes renten carrers exhumats.
Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.
I un tendre esperit ens commou en la desesperació.
I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.
Com defugir ara de la humana solitud
dels que han emmudit en aigua i fang?
I com suportarem la ferida sense bàlsam
ara que tot el record és latència i llacada bruta?
Dins de Que
torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)
Onada Edicions, 2025
Més sobre mi, ací
No se separen del tot
—volia creure—
les ànimes que han estat juntes
a través de les mans.
No se separen del tot
—em semblava percebre—
les ànimes que a través de les mans
han mesclat els seus destins,
perquè en les mans hi ha una llum
molt petita,
molt tènue,
però forta com la mort.
Estranya sort
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Sents el teu propi nom com la reverberació
de la llum
del foc
sobre una multitud de nens
que vaguen
bojos
per la ciutat
desfeta El silenci et talla les cames
el vent
doblega
les ales dels ocells.
Agafa la teva creu
LaBreu Edicions, 2025
Somni
He
vist com caminava per la boira.
El sol s’havia post sobre l’infant.
Ell no sabia encara quin camí
l’emportava, a quin lloc abandonat.
Per la nit, cap estrella traspuntava
entre els núvols plomissos i aturats.
Cada cop més, l’infant s’esgarriava,
però sempre seguia més avant.
Cremaven en la neu unes petjades,
com fil de llum sobre vellut nacrat.
Semblava aquell infant una atzarosa
barca, perduda enmig de l’oceà.
Només la neu i el gel vestia els arbres
del somni on s’ha perdut aquell infant.
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren
i brillen amb bellesa extravagant.
Pedra
foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans
Documenta
Balear, 2008
Dimecres
Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,
les finestres més altes de les cases.
En tarda laborable tothom porta
les cares més honestes com si res:
és el dia anodí l’indret perfecte
per descobrir ulls amables, bons auguris,
lletjors reals, records de nit d’insomni.
Em sé viva aquests dies, vaig perduda,
eficientment mediocre, en el punt mig
entre la irrellevància i la mentida.
Mentre espero al semàfor com tants d’altres
encara amb el dinar viu al record
i aquella somnolència de les tres
sé que ningú sabrà que no tinc rumb.
He estat anys sense èxit en l’intent
d’esborrar-me sencera per guanyar
mil escales de gris en una feina.
He aconseguit els grisos —no l’oblit.
Penso que, igual que els altres, jo també
sé travessar els carrers sense consciència;
només em queda un dubte, que m’amago:
Pot ser que si jo veig en els seus ulls
preocupacions puerils i grans tragèdies
en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?
La llum igual
Pagés Editors, 2025
Més sobre l’autora, ací
Metafísica
Tan clara i blanca
aquesta llum de finals d’estiu!
Tan nítides les arestes de les coses!
Negres, tan espesses, arreu, les ombres!
Ni un plomissol
en aquest blau tan fondo,
tan dens, també de no res!
Té peresa l’aire ardent i pla.
A penes un perfum de farigola exhausta.
Tot és ple d’un buit impalpable,
absència de pes,
com una vella fusta surant
damunt de la pell impalpable d’un estany
Llum de tardor
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Campo de’ Fiori
La llum del sol i la claror de l’aigua
desvetllen l’esperança d’aquest nou dia
que s’obre majestuós
—pètals de llum sobre un mar de pedra—
com una plaça d’àmplies proporcions
o com un camp de saba, de sang i temps
que batega com el secret atzar dels amants.
Una olor verda ascendeix des de la terra
i travessa les cuirasses de les lloses
per posar-se als llavis que pronuncien
les justes paraules; les necessàries
perquè aquest matí quedi per sempre
cosit als pergamins de la memòria
i als miralls invertits de la retina.
Els colors reparteixen pinzellades de llum
en grapats de foc, de flames
que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres
als abeuradors d’una aigua adormida.
Però aquest matí, encara,
aquests pètals rivalitzen en bellesa
amb la dona que mira cap a mi i em somriu
amb la llum del sol i la claror de l’aigua
cercant els arcs primaverals dels seus llavis.
Quadern de Roma
Pagès editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Contracor
La bellesa agònica dels estius que vam viure. La
terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda
que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot
de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla, fràgils com una il·lusió
perduda. La llum pastosa de novembre que ens travessa els cossos i ens peixa
l’ànima. I fer camí, encara que sigui a contracor.
Les hores ferides
Pagès editors, 2025
Cobla
Tota paraula neix d’un llarg anhel
que s’afina en el torb i empeny l’allau,
i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,
fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.
Gran risc és barbollar, prop del parany,
perquè enllà del parlar foscant i estrany
llengua evident es gira en desengany.
La llum volàtil fuig, en l’airecel,
mes si l’escrius, el somni es torna brau
i t’és diví l’atzar que tira el dau
i en lloc del sis concita un bell estel.
Si vols remoure el rastre de l’engany
tot serà absurd, privat de foc i afany,
i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.
La parla és la masia del rebel
que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,
i del casull ronyós en fa palau
i del deliri acerb raó de mel.
El cant deleja el gorg que ve d’antany.
No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.
Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.
Vitralls
Edicions Proa, 2025
Més sobre l'autor, ací
Hibisc
de foc
A Luís
Alpera, in memoriam
Surant enmig del naufragi,
la nit reconeix una llum estesa
dins un últim horitzó d’illes blaves.
És el foc qui les crea des de l’aigua,
o és el miratge d’un desig ocult?
Acceptem el repte:
l’incendi és dels hibiscos que s’incendien
per la ruta d’un cel voluptuós.
Assumim el buit:
són flors plantades en una metàfora
que origina els colors d eles paraules.
Surant enmig del naufragi,
l’hibisc de foc ens podria salvar.
La llum
mirada
Perifèric Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
INÈRCIA RETROACTIVA
Has pres un punt de tu
i el descabdelles
i no saps què diràs –massa fumassa
empaitant la claror del pensament,
ermant el principi de llum
que amb la nit s’inicia.
Talment el crit
del batec que dispara la sang,
abeurat amb excés
en la boira del goig. Un punt
de tu no té camí
tret del que torna enrere.
Cantaments
Onada Edicions, 2010
Més sobre l’autor, ací
Ardit
No t’espanti
si la lluna cau als nostres peus
i s’esmicola: farem cuques de llum
amb les deixies mentre aguaitem
el satèl·lit de recanvi
que tenim emparaulat amb l’univers.
Si
creus que hi soc. Poesia 1989-2021
Pagès Editorial, 2024
Més sobre l’autora, ací