EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de gener del 2026

[AIXÍ COM S'ESCAPA LA LLENGUA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com s’escapa la llengua

com la sorra sota l’onada

que no recula no s’escapa

així com s’escampa la parla

com la llum de la matinada

que no diu ni tampoc parla

ni sap la llengua dels humans

així també un seu dolor

a casa a la cabana i al repòs

es van perdre sota l a boira

la casa la cabana i el repòs

endins del bosc sota la boira

hi ha alguna cosa que no va

alguna cosa torta que se’n va

així que intenta fer-se’n càrrec

alguna cosa que és en va si hi va

i prova de copsar-la

així com totes les arrels

que s’allunyen un tros i més

sempre una mica per dins més

així tot el que diu es torna vague

se’n va li fuig i és fum

s’amaga de la flama

i diu se’n va i ve com fum

com ve la pluja i se’n va

de les muntanyes a les valls

la pluja destralera

i va fent i traient tot l’aire

dels nabius i l es vespes

dels fongs i de les nespres

la pluja consentida

de trons llampants

quan diu tot el que diu

que no pot ser res més que baf

per què és per dins una fugida

que no recula

calla.

 

Albert Balasch

Això, la pedra. Últim  quadern del frau

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 13 de desembre del 2025

[POUS D'AIGUA CUSTODIATS...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxca)

Pous d’aigua custodiats per cossos sense ànima,

l’arma despietada —sense risc ni despesa de bales—

que impossibilita el retorn a la llar, als jocs de la vida.

 

Qui no hi beuria, si la set ferotge tenalla

una gorja esdevinguda manoll d’espant?

Com no cercar la lluna en un cove?

 

Xarruparies a glops la mar salada,

pel miratge àvid d’aigua llaminera

que mitigui una llengua condolida i aspra.

 


Mercé Estrela Tena

Milaigües

Parnass edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

dijous, 27 de març del 2025

FERIDES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ferides

 

Si llegir-nos idees té una dimensió militant —la paraula escrita és un acte i l’acció s’encamina a la bellesa implacable de la justícia social; si explorar-nos el cos té una dimensió aventurera —la pell és la selva, la llengua és exòtica i el desig ja no viu assetjat i es manifesta com vol; si passa això i passa allò, venir fins a tu per rentar-te les ferides del peu és una mena d’amor que té una dimensió quasi bíblica i, per això, sanguinària, revolucionària i eròtica.

 

Blanca Llum Vidal

Tan Bonica i tirana

Proa Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 3 de novembre del 2024

L'ESTRANGER

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’estranger


Arriba l’estranger fins a les portes

de la seva ciutat, el lloc natal,

ciutat que desconeix, antiga, sempre

renovellada.

                        En el llindar, l’esfinx

pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?

El vigilant, com un operador

matemàtic, fa borda qualsevol

demanda: el desmenjat burot reclama

un deute inexistent, que cal pagar

amb diners que no es tenen.

                                                    L’estranger

no es reconeix: té el codi i l’algoritme,

la llengua i la moneda, i tanmateix

no els sap emprar. Desemparat, respon

amb qualsevol fotesa, un balbuceig

estrany, mancat i incòmode, com un

burot de sons.

                           L’esfinx li obre el pas,

i l’estranger, desconcertat, s’endinsa

en la ciutat de cases derelictes,

on buscarà els residus del seu ésser,

les restes d’una llengua ja perduda.


Josep-Anton Fernàndez

L'estranger a casa

Edicions Proa, 2024

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 7 de setembre del 2024

PERPETUUM MOBILE

 


(Perpetuum Mobile, obra de Paulo Abrantes)

PERPETUUM MOBILE


Fixa’t, amor,

com llaurad/or

el trau del niu,

com el tresor

és fosc i riu

camp a través

i el cloroform

salivaivé.

Fixa’t, amor:

no estimes més,

dorm aléntorn,

dolsa Ama/zona,

dorm, volva, dorm,

calze moré,

i eros-i-ona

tot comtorn:

llavi uniporn

pell com a icona

fita d’escona

llengua en trastorn.



Pere Císcar

Actual

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, acíací

divendres, 8 de setembre del 2023

RECORD DE LA BRETANYA.

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD DE LA BRETANYA.

 

      Porta cors de suïcides la tarda que s’obri

a l’altra banda del cristall.

      Caminant perdut pel temps que ha fet

malbé les roses, poques coses he trobat per

guardar-hi, o no ho he sabut fer.

      D’altra manera, com havia de fer

tant de mal una copa de conyac trencada

a les quatre de la tarda?

 

      Tota la literatura que he inventat;

tots els jocs que he punxat per les parets;

jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten

als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,

és arribada l’hora de tornar a llegir antics

missatges de llum.

      Rellegint-los he recordat aquell migdia,

camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem

les mans de llesques de banderes,

de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,

cantàrem les nostres antigues cançons,

al davant d’uns àngels que ens estimàren

sense comprendre la nostra llengua.

 

Gaspar Jaén i Urban

Les flors de Bruc

Septimomiau, 1978

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 22 d’octubre del 2022

LA PETICIÓ

(Imatge pròpia)

LA PETICIÓ


Enllumena l’anvers de la pedra,
la part interior de la closca,
la semiesfera oculta de l’ull.
Desentenebra tot allò
que té massa i ocupa un volum
però que no pots detectar
amb la retina.
Apropa la llanterna
al que s’escapa del rang òptic,
encén la contradicció
de tenir ulls i no veure-hi.
Clarifica allò que emet fotons
a què la nostra pupil·la no és sensible.
Deixa’m veure
el naixement de les estrelles,
l’expansió de l’univers,
la teva llengua anticipant-se a la meva.

 


Anna Gual

Les ocultacions

Proa Edicions, 2022  

Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 30 de setembre del 2021

[ABANS QUE LA FONT...]

(Imatge presa d'ací)

abans que la font perdés l’aigua

teixíem tots els salms

cantàvem com els avis

pledejàvem a les valls

 

parlàvem la llengua dels arbres

i escrutàvem amb les mans

núvols i cimalls

 

nuats a la terra

plens de dits sembrats

moríem dansant

 

Laia Llobera

Boscana

LLeonar Muntaner Editor, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 4 de novembre del 2020

TOCAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)

TOCAR

Va tocar la meva cama amb el tacte de l’herba mullada quan passeges pels camps. Se m’enredà als cabells i m’entrà dins l’organisme amb l’aire de les muntanyes que es dirigeix cap a mar. 

No era negra, era daurada i tenia color rosa. Les seves mans, ansioses com les del nounat, ho volien tot. S’abocà al meu pit i li vaig donar la meva llet fosca. 

Perquè les seves paraules eren el cordó umbilical que penjà de la meva boca.

Perquè la seva no veu era la meva llengua futura. 

A cap fill alletaré amb més tristesa, amb més ànsia.


Dolors Miquel

El guant de plàstic rosa

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autora, ací

dijous, 10 d’octubre del 2019

NAAJIL A PIXAN / LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NAAJIL A PIXAN
A t’aane’ un naajil a pixan,
tumen ti’ kuxa’an a laats’ilo’ob.
Ti’e úuchben xa’anilnaj,
ti’ tu’ux ku k’a’ajsaj a kajtalil,
ti’ ku p’aatal t’aan.
Le béetike’
ma’ a wok’ol u kiimil a wíinklil,
mix a wok’ol a kiimil a pixan;
a wíinklile’,
máantats’ ku p’aatal ich u yich a páalal;
a pixane’
máantats’ ku léembal ti’ u yich xuxil eek’ob.
***
LA CASA DE TU ALMA
Tu idioma es la casa de tu alma.
Ahí viven tus padres y tus abuelos.
En esa casa milenaria,
hogar de tus recuerdos,
permanece tu palabra.
Por eso,
no llores la muerte de tu cuerpo,
ni llores la muerte de tu alma;
tu cuerpo,
permanece en el rostro de tus hijos,
tu alma,
eternece en el fulgor de las estrellas.
***
LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA
La teua llengua és la casa de la teua ànima.
Ací viuen els teus pares i els teus avis.
En aquesta casa mil·lenària,
llar dels teus records,
roman la teua paraula.
Per això,
no plores la mort del teu cos,
ni plores la mort de la teua ànima;
el teu cos,
roman a la cara dels teus fills,
la teua ànima,
es fa eterna en el fulgor de les estreles.

Jorge Cocom Pech
Més sobre l'autor, ací
[poeta de llengua maia]

[Traducció al català feta pr mi a partir de traducció al castellà feta pel Festival de Poesia de Medellín]

dijous, 1 d’agost del 2019

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria
ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,
hoy hablo en persa
bajo un sol iraní,
con secos labios de mujer etíope
y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria
ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,
Hui parle en persa
sota un sol iranià,
amb secs llavis de dona etíop
i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas
Inèdit
Més sobre l'autora, ací i ací
[Traducció pròpia]

dilluns, 22 d’agost del 2011

100 ANYS DE VALOR

Homenatge en xarxa a Enric Valor

En la feréstega nit 
dels llops de la paraula,
una figura elegant,
vestit amb barret
camina amb valor
darrere  de la recuperació
de la llengua.