(Dibuix de Laura Díez, que acompanya el poema)
RETRAT
La maga arrossega una llamborda podrida
Arrenca suors d’amor i s’enfolleix perquè ho vol
Tanteja per portals de mica en mica I dorm
Fins que el sol o la xicalla l’espenten a la mar
Viu com cal: treballa i tot... mocadors de paper
Venuts a les finestres dels cotxes fantasma
i regala un somriure
Li donen tabac de franc i algunes besades també
Pon, tresca, riu i malbarata desitjos de bona femella
És guapa, sobre manera, algú li donaria un regne,
Jo tot lo
meu.
Inspirat en el venedor de mocadors del carrer Teulada
(quina cosa més estranya...estic escoltant un afilador).
Victòria Cremades
Les amúsies
Editorial Neopàtria, 2016
Més sobre l'autora, ací