[HEM SUPERAT...]

 

Carles Hac Mor

Obra completa punt dos

Pagès Editors, 2018 

Més sobre l'autor, ací i ací

[NOBLE PELL DE BLAT...]

(Imatge pròpia)

Daurades, immenses copules.

Jim Monison

 

Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,

senyora dels epitelis i la sensualitat:

vine a informar-te amb diligència

que encara no sé ben bé si saber-te

dona o sal bípeda.

És demanar massa un poc de la glòria

del teu temps?

Vull edificar-te tota càlida per dins

i fer-te de fulles noves i de pètals,

arrecerat dins la malenconia verda

de la natura santa.

Gran Dama en Pèl, vestida

amb els humors de l'aire,

gastes el gruix tendre d'una orquídia

i la delicades d'una gran muntanya

on sóc el bus en cerca

dels límits de la tipografia.

Ara escric el teu nom sense lletres

mentre em bec

un te de tinta simpàtica.

Tens raó tu.

 

Joan Garí

Poema d'amor en dos temps

Ed. 7 i mig, 1999

Més sobre l'autor, ací   

MOSSEGAR ELS LÍMITS

(Imatge no identificada presa de la xarcxa)

MOSSEGAR ELS LÍMITS

Per a Inno i Vicent Sanfélix.

Mossegar els límits de l'impensable

-allò inimaginable-,

què és sinó un colp de puny a l'aire.

Res sinó un esforç esgotador,

balder.

I, no obstant, un embat de llum.

Antoni Defez

Pas insomne

Ed. Brosquil, 2003

Més sobre l'autor, ací i ací 

ANIVERSARI

(imatge no identificada presa de la xarxa)

Què fas a trenta-dos anys, 
amb un grapat de versos orfes
i tot l'excés del passat rebentant 
les ninetes dels ulls que ja no miren, només recorden? 

Què fas després que les ungles als pupitres 
del tedi han ennegrit, com foscos insectes sense ales? 
T'asseus i acceptes la mica d'encorbament del cos 
sobre els llibres vells —a fora encongeix el 
temps com llana humida. 

T'avens a la cotilla d'un enuig molt insistent 
que et dóna raons per a queixar-te i no fer res. 
I abandones la mètrica perquè el món et pesa més. 

Què fas cercant miralls que falsegen 
la dignitat d'arrodonir el gest insatisfet? 
Tal vegada acceptar els límits sigui més  
dolç que un batec d'àngel als llavis, però,  
els anys de la poesia passen  
i els seus mots envidrats et tallen les venes.

Susanna Rafart

Olis sobre paper

Ed. 3i4, 1996

Més sobre l'autora, ací