EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Igual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Igual. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 d’agost del 2024

LA SET


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

La set

 

Tots els mobles ordenats en la set,
el pes malvat dels espectres
escorcollant els calaixos de la casa.

Abismat en el neguit de la tempesta,
engarjolat en l'espera feixuga,
provant d'esgallar mots amb els mots,
ordenant les meves morts en I'aire net.

Tots els signes flotant en la taula,
el peix argentat del dia nou que
s'esmuny de les mans del temps,
la set, els mobles famolencs, presagiant
la tempesta d'espectres, enfollits,
que escorcollen les butxaques de I'ànima,
resseca, amagada pels calaixos de la casa.

 

Josep Igual

Lector d'esperes

Ed. Columna, 1990

Més sobre l’autor, ací i ací

diumenge, 12 de juliol del 2020

ROVELL DEL GROC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ROVELL DEL GROC

¿En el centre del groc
pètal innumerable de l'univers
el copalta del director
de l'orquestra del Titànic?

La ferotge gàrgola
del capitell mossegat pels segles
plora llàgrimes negres
des de la darrera tempesta fangosa.

La gata de Georges Perec arrossega
un cabdell de llana, i al poeta
se li representen uns estesos pentagrames
on anotar l'epitafi del que no ha estat.

En el rovell del groc
epifania de mudesa blanca
els draps tacats de l'assaig-error,
la provatura de certes soledats morals.

Josep Igual
Oliveral de l'aire
Ed. Neopàtria, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 16 de març del 2016

NUS DE FEBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Nus de febre, 
sang d'estiu,
límits de tots 
els llavis somorts. 
Mossos salvatges 
de les llàgrimes infantades, 
treva de riures aguts 
en la follia de les cambres. 
Mans de la neu, 
papers muts del conjur, 
de l'oblit d'óssos metàl·lics. 
Velams desarmats, foc a la 
vall salnitrada. 
Automòbil engarjolat, 
fang inflat d'una bruta 
innocència. Vitralls entelats 
del riure afilat de la cicatriu. 
Filla morta, mortalles esquives 
de la mampara tova. 
Febre deslligada, cavalls 
del fum, estol grotesc 
d'una agonia. 
Puc lloar l'hora en què 
un déu desconegut, en el platet 
d'una balança freda, m'apropa 
el Fluimucil Oral.


Josep Igual
Closed for sale
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autor, ací