EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Borrell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Borrell. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de maig del 2024

ASSEGUTS A LA FRESCA

 


(Fotografia de Fernando Sánchez de Castro)

Asseguts a la fresca

 

De fons “These Memories” de Hollow Coves.

 

Encara sents l’eco del xut de l’òliba

que ens esguardava des del teulat, les nits

adolescents, asseguts a la fresca.

 

Encara veus la plaga de llagostes

com se’ns arrapen als cabells i a la cara

sota la llum dels pocs fanals encesos.

 

Encara pots reviure aquelles hores

al voltant del portal del ferrador

en què et delies de seure cara

a cara amb la xiqueta del poble del Portell,

i us esguardàveu tan delicadament

com si us freguéssiu la flor de cotó en pèl

de dalt a baix per les ninetes fosques.

 

Les nits d’agost enganyàvem el temps

i la felicitat era tan dolça

com el nadó de llet que s’adormia

al mugró de sa mare.

 

Desembre de 2019


Josep Borrell

Retorn a l'alba. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací


diumenge, 22 de març del 2020

RAUXA

(Imatge presa d'ací)
RAUXA

Deu ser que el veritable amor
només admet el temps verbal
del futur condicionat.
Fins i tot les fulles de pi
moren, i s’assequen els rius,
sentim el que no hem viscut.
Ni la ira horrible dels déus
s’eternitza més que un llampuc.

L’amor és com la pols i el llot
i les crostes de terra seca
que ha empedreït l’hivern ventós,
on s’estanca l’aigua salvatge.

Avui, com que no sents dolor
i et veus les ales generoses,
prometràs un amor per sempre.
Demà, però, ¿qui en sap del cos
i de la ment la rauxa estulta?

Josep Borrell Figuera
Desmesura d'amor
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autor, ací

dijous, 19 de novembre del 2015

AMOR TAN DOLÇA

(Imatge pròpia)
Neix de nit amb la lluna grassa, 
i creus fervent en una amor tan dolça  
que ve de l'Orient i no diu res. 
I es banya a l'aigua tensa 
d'un riu com un llaüt 
que toca a rés etern 

L'amor és un regolf que et xucla, 
voraç, inerme, riu endins, 
com d'un ventre que el prenyés l'aigua.

Josep Borrell
Rambla de tardor
Poesia 3 i 4, 1991
Més sobre l'autor, ací