Già nella notte densa
Aquesta llum
que lentament transita
pel cel tibant d’abril
—un declinar esperat,
sense triomf—
et deixa un rastre breu,
de bava, a les parets del cor.
Tants dies sense tu,
en la nit densa
de cartes no llegides.
Un buit. L’espera
als caires vius de l’aigua.
Natura d'infinit
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autor, ací
(Imatge pròpia)
El límit imprecís
del cel i l’aigua
dibuixa el perfil del teu dolor.
T’ha abandonat la sola
paraula que t’unia
al seu record
i tot és ja molt lluny,
difús, com si s’ho hagués endut
l’incendi d’aquest sol
en els merlets de l’aire.
No hi és. No hi ets.
Estàs fet d’esperances
truncades, de fe abolida,
d’amarg present.
En aquesta hora de la nit
no busquis pietat, compassió.
Ets home sol.
La còpia en negatiu
d’una ombra calcinada.
Natura d'infinit
Edicions 62, 2017
Més sobre l'autor, ací