EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Janés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Janés. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de gener del 2013

IN MEMORIAM

Aquest poema el presente al Cau a partir d'un comentari d'Olga Xirinacs sobre un altre poema de Gonçal Tena que vaig publicar el 12 de gener. No coneixia el poema de Josep Janés i Olivé, ella me'l va descobrir. La música que l'acompanya és de Frederic Mompou.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca; 

tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada. 

Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perque la meva vida 

s’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.

Josep Janés i Olivé
JOSEP JANÉS, POESÍA, 1934-1959, Combat del somni
Huerga y Fierro Editores, 2008

Més sobre l'autor, ací.

En aquest enll(http://adamar.org/ivepoca/node/810#_ftn1) podeu escoltar el poema amb música de Frederic Mompou; Alfredo García, baríton; Jorge Robaina, piano. (Recital de cançó espanyola, Fundació Juan March, 5 de maig de 2008).