(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENMIG DE TU I DE MI
Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.
El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.
I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:
els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.
Jordi Sarsanedas Vives
Fins
a un cert punt (Poesia 1945-1989)
Edicions 62, 1989
Més sobre l’autor, ací