| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
LES FERIDES
M’estic a
casa aparentment per força,
devorant un
plat buit de mossegades
com qui
oblida el que vindrà. Tinc el cor
sincer com
el pinyol d’una cirera.
M’excita el
paladar i assaboreixo
paraules
dissecades sense gust.
Quan surto
no recordo les estrelles
ni a qui
abraçava mentre els ulls brillaven.
He dormit a
la gola d’un tauró
i m’he
empassat les teves arracades
amb una
ampolla de vi blanc d’agulla.
Escopir al fang (Redempció)
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací