XIII.
Ah, és
clar, eres tu, us dieu, tibats, tu i el mirall,
sense goig ni sorpresa,
mantenint la distància que us ha dut fins aquí,
sospesant-vos
escèptics,
calculant malfiats
si
l’altre, a l’altra banda, és qui hi guanya o qui hi perd,
si compensa avançar o val més fer-se enrere,
si
aquest prolix palíndrom
té cap escapatòria.
Cants
concèntrics
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Garoina
La
pell primera era d’escorça, tu
hi
posaves la mà, el palmell tan tebi.
Però
te n’oblidaves, contemplaves
el
cim de la muntanya enllà del bosc.
La
segona era feta d’adamàntium:
l’aeròlit
solcà, ardent, l’atmosfera
i
per obra de l’home esdevingué
aquesta
superfície impenetrable.
La
tercera, de fina cel·lofana
transparent,
crepitava a l’embat mínim
de
qualsevol cop d’aire, o cap alè.
A
dintre, la garoina migpartida
parava
la carn lassa de la nafra
al
rasclet inclement de la cullera.
Cants d’amor advers
Editorial
Café Central, 2024
Més
obre l’autor, ací