EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infància. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infància. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de maig del 2024

[LA INFÀNCIA ÉS....]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La infància és un canteret

de sirenes a contrallum,

una trista araucana d'àguiles

al jardí de la vella escola.

 

La infància és una margarida

de mirades que agonitza,

un pou infinit de drapaires

que recapten les solituds.

 

La xiqueta dels ulls blaus

escriu poemes de cristall

en quaderns de pedra i ràbia,

llargues estrofes en carn viva

 

Marisol González Felip

Rogles

Tabarca llibres, 2024

Més sobre l’autora, ací 

dimarts, 2 d’abril del 2024

LA CIUTAT ASSETJADA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


LA CIUTAT ASSETJADA

 

La ciutat assetjada sota les cadenes embolicades de la ira,

a l’ofec de la set de la infància, a l’oblit de l’abric de la memòria,

del caliu humà de l’abraçada.

            Una contra una, mà contra mà,

es busquen els ulls per si poden entendre’s, però una fossa,

porta blindada de la frontera que allà s’alça,

demarca els precipicis d’un abisme que els separa,

dos espais, límits, marges, costures,

però al final, una mateixa causa.


Aina Garcia Carbó

El vast domini

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 10 de novembre del 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 29 de setembre del 2016

LA REALITAT I EL RECORD

(L'autor en 1968)
LA REALITAT I EL RECORD

De què va servir viure
en la grata inconsciència de la infància,
eixos llimbs feliços d'un paradís
que mai s'ha mirat a l'espill.

Després, inclús la vida més amable,
quan torna els ulls a si mateixa,
queda embolcallada en un halo malenconiós,
en un sabor d'oblit i de cendra.

Tan sols en la memòria ens va ser donat
gaudir, tan tristament,
de les lluors llunyanes de la felicitat.

Juan Peña
Viviendo con lo puesto
Ed. Pre-Textos, 1995
Més sobre l'autor, ací i ací

 [Traducció del castellà feta per mi]