EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imatges. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2025

FUISTE / VAS SER


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

FUISTE

 

Fuiste una avenida de álamos

en el tiempo en que la memoria

proyectaba puentes y senderos

ovillando imágenes del recuerdo desatado.

 

Fuiste mar y malecón, paseo líquido,

río de húmedo silencio y atardecer sonoro.

 

Fuiste un sueño que meditaba las horas

habitadas de tu presencia inexcusable.

 

Fuiste la razón de lo que fui

y hoy solo huyo de lo que fuiste.

 

A través de esa avenida,

de ese mar,

de ese río,

de ese sueño,

ya sin razón de lo que fui o fuiste.


---


VAS SER

 

Vas ser una avinguda d'àlbers

en el temps en què la memòria

projectava ponts i senders

cabdellant imatges del record desfermat.

 

Vas ser mar i moll, passeig líquid,

riu d'humit silenci i capvespre sonor.

 

Vas ser un somni que meditava les hores

habitades de la teua presència inexcusable.

 

Vas ser la raó del que vaig ser

i hui només fuig del que vas ser.

 

A través d'aquesta avinguda,

d'aquest mar,

d'aquest riu,

d'aquest somni,

ja sense raó del que vaig ser o vas ser.

 

Juan Antonio Millón

Paisaje desde el sueño

Brosquil edicions, 2008

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció meua al valencià]

dimecres, 19 de novembre del 2025

DIMECRES, 1

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Τεταρτη, 1

 

Ὁλοένα τ’ ἄλογα μασοῦν λευκὰ σεντόνια κι ὁλοένα εἰσχωροῦν θριαμβευτικὰ μέσα στην Ἀπειλή.

Δρῦς, ὀξιές, βαλανιδιές, ἀκούω νὰ σέρνονται στὴ σκεπὴ τῆς παλιᾶς καρότσας ὅπου ρίχθηκα ὅπως ὅπως νὰ φύγω. Ξαναπαίζοντας ἕνα ἔργο ποὺ γυρίστηκε κάποτε στὰ κρυφὰ καὶ πάλιωσε χωρὶς νὰ τὸ ἔχει δεῖ κανένας.

Γρήγορα. Προτοῦ ξεθωριάσουν οἱ εἰκόνες. Ἢ σταματήσουνε ἄξαφνα ―κι ἡ ταινία ἡ φθαρμένη κοπεῖ.

---

Dimecres, 1

 

Els cavalls no paren de mastegar llençols blancs i no paren d’endinsar-se triomfalment a l’Amenaça.

Roures, faigs, alzines, sento que s’arrosseguen per la coberta de la vella camioneta on m’he tirat com he pogut per escapar-me. Tornant a projectar una pel·lícula que es va rodar fa temps d’amagat i s’ha fet vella sense que l’hagi vist ningú.

De pressa. Abans que les imatges es descoloreixin. O s’aturin de cop —i es talli la cinta gastada. Cavall

 

Odisseas Elitis

Diari d’un abril invisible

Café Central, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pau Sabaté]

dimecres, 22 de juny del 2022

IMAGES À LA SAUVETTE


Images à la sauvette

[Henri Cartier-Bresson, 1908-2004]

 

No hi ha res en aquest món

que no tingui un instant decisiu.

Cardenal de Retz

 

Vas pressentir sempre el moment;

la mil·lèsima fracció de segon

en què el geni i l’olfacte es confabulen.

Premies el disparador contra el silenci,

per això als teus retrats palpita

un impuls fosc, una pulsió de vida

obscura i tràgica, un convuls equilibri.

 

Deies que una bona fotografia

havia de fer-se amb els ulls i el cap i el cor,

i que era bo deixar que fossin les imatges

les que busquessin l’objectiu

igual que un animal cerca la mà

que l’alimenta. Les teves lents

han congelat una part grisa de la història.

 

En blanc i negre vas brunyir

de llum viva totes les teves fotos.

La “Sèrie índia” sintetitza

l’instant revelador

en què l’invisible se’ns concreta

i la mirada és com la fulla d’una daga.

 

Un dia vas deixar de retratar:

“Ja no faig fotografies”, repeties

com si t’habités un dens pòsit de nostàlgia

i en cada imatge retrobessis

algun fragment inèdit i brutal

de la part més ferotge del teu segle.

 

“Ja no faig fotografies. Als carrers no.”

Com si els records se’t regiressin

i t’inquietés aquella forma de memòria

feta de trossos de paper.

Tota aquella memòria de voyeur.

 

L’obsessió per una imatge robada:

 

                     “Hi ha massa llum,

                                           ja no faig fotografies.”


Àngels Marzo

El rastre nival

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací

dimecres, 12 de gener del 2022

ARTEAN, ARTELAN

 

(Il·lustració d'Iñaki Lauzirika que hi ha al llibre)

Artean, artelan

 

Hitzik gabeko hizlari mutuak.

Begi zorrotzak behar dituzten hitzak.

Hots finak entzule trebeen bila.

Kontzientziak asaldatzeko bizigabeak.

Sentimenduak pizteko testurak.

Bihotz hunkigarrien bila dabiltzan irudiak.

Zarata artean isilean bizi direnak.

Sentsibilitateen eskuetatik moldatuak,

esku zabal irekietarantz.

Iheskorrak bezain iraunkorrak...

Lehenengo zirrararen gatibu dira.

Erretinaren preso,

betiko gogoan gelditu edo

momentuan ahaztuak izan.

Beharrezko ziztada gardenak,

hausnarketaren itxaropen izpiak,

bizipenetatik ihesean doazen ametsak,

izaeraren muinera doan autobidea.

Zure etxera bisitan etorrìko ez den bisitaria

---

 

Entretanto... arte. Entre tanto arte

 

Hablantes mudos que carecen de palabras.

Palabras que necesitan ojos incisivos.

Sonidos agudos a la espera de oyentes diestros.

Exánimes para agitar conciencias.

Texturas que despiertan sentimientos.

Imágenes a la búsqueda de corazones sensibles.

Viven en silencio inundados de ruido.

Modeladas por manos delicadas,

abiertas a manos desprendidas.

Tan huidizas como perennes...

viven cautivas de la primera emoción.

Prisioneras de la retina,

permanecen para siempre o,

al instante, ingresan al olvido.

Necesarias punzadas transparentes,

soplos de esperanza de reflexión,

sueños que huyen de las vivencias

autopistas al tuétano del carácter.

Viajero que no llegará hasta tu casa.

 

---

 Entretant... art. Entre tant art

 

Parlants muts que manquen de paraules.

Paraules que necessiten ulls incisius.

Sons aguts a l'espera d'oients dretans.

Exànimes per a agitar consciències.

Textures que desperten sentiments.

Imatges a la recerca de cors sensibles.

Viuen en silenci inundats de soroll.

Modelades per mans delicades,

obertes a mans despreses.

Tan fugisseres com perennes ...

viuen captives de la primera emoció.

Presoneres de la retina,

romanen per sempre o,

a l'instant, ingressen a l'oblit.

Necessàries punxades transparents,

bufs d'esperança de reflexió,

somnis que fugen de les vivències

autopistes al moll del caràcter.

Viatger que no arribarà fins a casa.


Asier Maia Anabitarte

Zuri-Beltzaren koloreak / Los colores del blanco y negro

Oihartzun Kutxa Argitalpenak, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al castellà feta per l'autor]

[Traducció al català a partir del castellà feta per Jesús Giron Araque]