| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
ÉS TERRIBLE
RECONÈIXER
És terrible
reconèixer morts
després d’una allau o
d’un combat.
Però encara és més
terrible reconèixer-los
quan són vius i
caminen
o a les set del
vespre van carrer amunt.
Quan l’oblit deixa de
ser
i el record no ve a
substituir-lo.
Perquè l’eternitat
s’engalana només d’eternitat,
aigua morta dins de
l’aigua
i s’alça també des de
l’aigua,
els núvols només van
entre núvols.
No pas així els
homes:
es veuen obligats a
anar entre ferro
i entre pedra
i entre allò que no
els estima.
Jo tenia un oncle amb
ferro
de la primera guerra
mundial
per tot el cos, i el
va dur
fins després de la
segona.
I en morir van tornar
a separar-se:
del ferro van fer-ne
noves bombes
i del meu oncle
oncles nous,
un nou oblit.
Poemes de cos i d'ànima
Adesiara Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Manuel Forcano]