sols hi ha una música
d’aigua que perdura
en els paranys de la meus pensa:
el regalimar verd de la teua mirada.
més enllà, tot s’esquerda
en un enrenou
sense rostre ni final,
la indiferència d’una ombra
devorada per l’oblit.
com són d’invisibles
els signes de la pell
per a ensinistrar-los
en un poema!
Anells concèntrics d’aigua
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST
Reinventem aquesta nit l'amor
i deixem que ens amere la rosada que desprèn
la lluna que penetra per la balconada.
La nit és càlida i viva: el cuquello canta
en un campanar que ha perdut les campanes.
Deixem-nos anar i gaudim de la intensa fragància
del galant de nit que perfuma els plecs dels llençols
amb que emboliquen la nuesa deforme
dels nostres cossos derrotats per la gravetat
i el caos d'un univers que ens ignora.
Deixem-nos anar i reinventem
aquesta nit càlida i viva d'estiu
tots els signes amb que s'escriu l'amor
grafiat en saliva i suor que provoca
l'agitació dels nostres pits batent-se
l'un contra l'altre frenètics i desesperats.
I si no sabem reinventar-Io, però,
deixem que els espasmes arravatats de la carn
ens embolcallen de plaer.
A la fi, serà l'únic concret que trobarem
demà, a la matinada, quan ens n'allunyem
i en uns dies no sapiguem qui érem.
Hermini Pérez i Edo
Descarnat a mossos
Ed. Neopàtria, 2017
Més sobre l'autor, ací
| (Imatge pròpia) |