PUNT DE PARTIDA
A J. R. M.
Aquest agost estrany toca bressar
l’estiu damunt el matalàs de la por.
Tot el que tens és al marc de la finestra:
sostres industrials de grava, tubs de metall,
sol esquerdat en vidres i aluminis.
Llegim el diari —cada dia en surt un de nou,
es veu que més enllà passen coses— i també
ens llegim, entre línies, la veritat als ulls,
clavada com burxes fins al moll de l’os.
No compto síl·labes ni versos, encara;
només compto silencis que s’entenen
i l’incert temps que hi deu haver entre
el palmell de la mà i i la punta dels dits
que ja encalcen la posta de l’horitzó.
Mentre et servo l’alè des de la butaca,
corro a obrir l’armari dels endreços:
era tan sols ahir que em cantaves
conillet a amagar, la llebre és a caçar?
És ahir o ara mateix que la llenya
crepita al mossec del raïm i l’arengada
un matí de festa i pluja al terròs?
Lentament, respiro el foc de la tarda:
voldria una agulla trencada al rellotge,
voldria sentir aquella cançó d’un soldat
que no va tornar de la nostra guerra
i d’un altre que baixava la font del gat,
voldria...
Tens la veu de cendra.
Però encara te m’atanses i em dius:
És avui, que has après, conillet,
que la llebre sempre és a caçar?
No espereu guanyar-la si no és amb balsàmica paraula.
Les certeses
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací