| (Imatge pròpia) |
fet amb fils de cotó,
en trencar l'alba,
quan la claror
afanyosa es lleva
el feix de la nit,
quan la llum cala
la catifa rosada
i acull el primer raig
de sol, de vida.
Allà et convoque
criatura estimada,
per tal d'oferir-te
la meua bonança,
el blat escollit
en la meua verema,
per tal de rebre
—tots dos junts—
la gràcia impol·luta
que pobla el jardí.
Celebració
Onada Edicions, 2015
Més sobre l'autor, ací