[NOBLE PELL DE BLAT...]

(Imatge pròpia)

Daurades, immenses copules.

Jim Monison

 

Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,

senyora dels epitelis i la sensualitat:

vine a informar-te amb diligència

que encara no sé ben bé si saber-te

dona o sal bípeda.

És demanar massa un poc de la glòria

del teu temps?

Vull edificar-te tota càlida per dins

i fer-te de fulles noves i de pètals,

arrecerat dins la malenconia verda

de la natura santa.

Gran Dama en Pèl, vestida

amb els humors de l'aire,

gastes el gruix tendre d'una orquídia

i la delicades d'una gran muntanya

on sóc el bus en cerca

dels límits de la tipografia.

Ara escric el teu nom sense lletres

mentre em bec

un te de tinta simpàtica.

Tens raó tu.

 

Joan Garí

Poema d'amor en dos temps

Ed. 7 i mig, 1999

Més sobre l'autor, ací   

[SEMPRE MÉS ENLLÀ,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sempre més enllà,

sempre amb el sentit absent

—tant si som en paisatges volcànics coneguts,

com si ens estatja densa la mà arbòria de la ciutat—

a la recerca amable d’un nus

—espurna, goig, llar i fita amorosa—

que ens esborri

l’engany de la identitat sola que no toca mai res

i que ens faci

—fi nostra,

els pronoms personals esvaïts en l’abisme—

éssers inexistents,

perdurables

en la glòria dels qui esdevenen causa primera.

 

Jaume Bosquet

Peus de cedre 

Pagès Editors, 2023

Més sobre l'autor, ací  

[DIC: QUE EL RIU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIC: que el riu que baixa i s’endú

fulles som tu i jo. Que l’amor no és raó, és gana

calenta i la tragèdia inicial és que res no ens és refugi.

DIUS: que l’home llop habita els temples

desfasats, que són les runes les que

aguanten i apuntalen aquest viure

exactament desubicats: al lloc de l’altre.

DIEM: món sempre que volem dir por.

per tant diem i així refem el camí llarg

traçat violentament per les formigues

i les llargues Dinasties que han dut glòria

i escarabats a aquest món d’ara que no és nostre.

Max Codinach Sendra

Els angles del vent

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

NO ESCRIURÉ CAP CARTA

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

no escriuré cap carta

 

jo, com a suïcida,     no escriuria cap carta

sempre sota el turment     he estat cell qui pregava

com una forma sàvia     d'esclafar tots els pètals

i la dolça vellesa,     mai a prop, la professo,

que de mi són pretèrites     tanta sang com anhels.

He trucat als convents     de les urbs portuàries

dels mars d'aquí i de l'Est,     un a un, hi he entrat

ajuda’m Déu: són pocs     tants com segons de vida

puc contar dins en mi;     la fe és sols un record

extingit i m'obliga     a tenir un sagrari

com un mirall de pols,     feix de glòria insigne

on mano reposar     el que he amat i cantat

en silenci vestal     a les flors de l’absència;

dones així ja perdura     un dens i humit jardí

que de mi us fa perfum     el vell desig de viure

que traspassa la mort     i els anys i la pedra

 

al món només s’hi pot    ésser pur resistint:

sense la cuirassa     l'humà esdevé humà

Juma B. Barratxina

Un estany que vessa

Tres i Quatre S.L. , 2021

Més sobre l'autor, ací

SANEDRÍ

(Judes Iscariot rep les monedes del Sanedrí en un vell gravat holandés. Getty)

SANEDRÍ

No estic dins la llista dels electes. Aquells mortals sapròfags del tribunal no m'han cridat a la glòria de l'ofici etern; del treball cuit i benaurat davant els ulls del veïnatge. Ara podré portar la xiqueta a l'escola cada matí i em serà permès escriure versos sota la claror del sol.

Nel·lo Navarro

Vint-i-una notes sobre la taula

Ed. Columna, 1997

Més sobre l'autor, ací

NOS AUTEM

(Edifici de la Gerència. Alts forns de Sagunt)

NOS AUTEM

Canten altres l'orgull mineral de la Serra Menera,

deportat i abocat a l'alt forn i a la fosa,

sublimant-se en fumeres de foc i en fulgor siderúrgic,

laminant-se en acer, cuirassant-se invencible.

Canten altres el vent parcial des del port per al nòlit

del raïm i les mares i holandes i cítrics,

la Gerència elegant i el Casino dels pròcers

d’envanits furgadents i raquetes de tennis.

Canten altres els murs i els merlets i els herois

que es guanyaren, traïts, la corona i el nom.

I el sol reverberant, contra els escuts ja inútils,

en incendi postrem sobre la Quarta Planta. 

A nosaltres, en canvi,

                                      no ens convé altra glòria 

que la de la ferralla que oxidada torna 

indefensa com sang escampada a la terra. 

O que la de la pedra que ultratjada resta 

insepulta a extramurs i que mai serà marbre 

ni mai podrà plorar, com un tors mutilat, 

allò que fou tan viu i és ara a penes petja. 

A nosaltres, en canvi.  

Antoni Ferrer

Entre la pedra i el ferro (Poetes pel patrimoni de Sagunt)

Onada Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací i ací