EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de desembre del 2023

AL MERCAT

 (Imatge pròpia)

Al mercat

 

Hi ha poca gent

al mercat aquest dissabte.

Ja he vist els caps badats

dels animals, els ulls esbatanats

com els porticons de casa.

Ja he vist els fetges tebis exposats

i els crancs agonitzant una balada

tan trista que a un nen se li escapa el riure

i el seu pare no la sent, com brama.

He tirat el cap enrere i m’han tibat

els músculs i els tendons del coll

i he assaborit el límit grana de la carn

i la consciència de ser gran

i de ser jove a la vegada.

 

Marina Miralles Mestre 

Llavors

Pagès Editorial, 2023

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de desembre del 2023

POETA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POETA

 

Voldria enviar-me'I d'un glop,

però, el temps, pastós,

se'm queda entre les dents,

mentre la gent

compra i compra andròmines

per guarnir de primavera la casa

i, aqueferats, pengen geranis a les baranes,

paren taula i cadires de teka

al bat del sol de la terrassa,

per ensenyar-les,

no pas per contemplar la posta,

car ells tenen

massa deutes a satisfer

per poder perdre l'estona

amb ximpleries de poeta.


Nati Soler

Qui ets, poeta? (2a antologia poètica CEM)

Bubok Publishing S.L., 2018

Més sobre l'autora, ací


 

dilluns, 15 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 


 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

dijous, 17 d’octubre del 2019

REBUTJAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REBUTJAR

Una muntanya
no rebutja la poesia;
ni tampoc els núvols,
l’aigua o les estreles.
És sempre la gent
qui la rebutja,
per por,
per odi
i amb xerrameca.

Shuntaro Tanikawa
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 8 d’octubre del 2018

AQUELLA GENT

(Plaça d'Orient. Barri del Roser. La Vall d'Uixó)
AQUELLA GENT

Estime des de lluny
la gent d'aquells carrers,
la gent de tota brossa
que em puja temps amunt.
Veïns de la placeta,
els homes i les dones
que sols necessitaven
un racó de l'estiu
per obrir les hamaques
i moure xarradissa
mentre el temps en silenci
comptava a poc a poc.

Tenia jo llavors
camins inesgotables
per allargar l'estiu 
un any sencer o més.

Manuel Roig Abad
Meduses
Onada Edicions, 2017
Més sobre l'autor, acíací