EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fusta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fusta. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 d’abril del 2025

METAFÍSICA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Metafísica

 

Tan clara i blanca

aquesta llum de finals d’estiu!

Tan nítides les arestes de les coses!

Negres, tan espesses, arreu, les ombres!

Ni un plomissol

en aquest blau tan fondo,

tan dens, també de no res!

Té peresa l’aire ardent i pla.

A penes un perfum de farigola exhausta.

Tot és ple d’un buit impalpable,

absència de pes,

com una vella fusta surant

damunt de la pell impalpable d’un estany

 


Francesc Pané Sans

Llum de tardor

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 4 d’octubre del 2022

QUASI PER IGNEM

 (Imatge nodentificada presa de la xarxa)

QUASI PER IGNEM

I Cor., 3,15

 

Ab que no em tocs l'esperit que a Tu sembla

A. MARCH

 

Si em dic Antoni, si Ferrer, m'ajusta

el Ferrer que va ser, l'Antoni que és,

i el què i el qui seré, demà sorprés,

tan de través com crema el foc la fusta.

 

Que ara que l’edat a porta tusta,

ni puc ni vull escriure a l’inrevés

la vida que em va dir un dia: «Vés,

sembra llavor contra la mort adusta››.

 

Ni vull ni puc desviure res de res:

del que he estimat farà la mort garbera;

del blat i el jull, gavella en malentés.

 

Si Empar i Andreu guardats en la panera,

m'aconforma que els faces teus al pes

quan m’isca el nom, fet fum, per la fumera.

 


Antoni Ferrer

Cant temporal

Ed. Tàndem, 2002  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

 

dissabte, 26 de setembre del 2020

INICI

(Imatge ni identificada presa de la xarxa)

INICI

 

Àliga per saltar als abismes, 

vent furient per mossegar el dolor. 

Sóc vidre i aigua. 

Vidre per reflectir la llum iridescent 

i aigua per escolar-me al riu 

i vestir-me de jonc. 

Sóc fusta i foc. 

Fusta per cremar els corcs de glaç 

que em clivellen les mans, 

foc per vèncer la por que em tenalla. 

Sóc sal i sóc mar. 

Sal per ungir la nit, i mar per conjurar 

l’escuma pútrida de canyes i de crancs. 

M’he fet àliga i vent, 

sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc, 

per retornar a l’inici, 

quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua. 


Maria Rosa Font i Massot

Un lloc a l'ombra

Edicions Proa, 2011

Més sobre l'autora, ací