(Imatge pròpia)
Arrel
Si
et sents informe i brut i tou
com
un llimac, no pensis mai
que
no ha valgut la pena
haver
tirat pedres al riu
—“qui
fa cinc salts, llavis de molsa”—,
haver
burxat gripaus
fins
rebentar de pura ràbia
o
haver fumat saüc
al
cau secret de Les Roquetes.
Tot
això compta i és en tu
com
una terra fèrtil.
No
deixis que la nit badalli
ni
que l’hivern clivelli els camps.
Torna’t
arrel i enfonsa’t en el temps.
Miceli,
Poesia (2000-2025)
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací