[CONSERVA ENCARA...]

 

A Carlitos

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Conserva encara

Les proporcions àuries de la vida.

En un retrat ovalat de làpida recent.

Romandrà així durant un temps dins la consciència

d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que

Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un

búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre 

tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com 

mostrar les nostres desavinences amb el record.

 

Francesc Pastor i Verdú

Trànsit

Onada edicions. 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

ÀRIA II

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀRIA II

 

Quan un dia la mare va deixar de mirar-se

                                                               a l’espill,

vaig ser conscient de la irrellevància

                                                              de ser i pensar.

De res serviren llavors

les solucions alcohòliques,

les estampes bíbliques pertot.

Amb el soroll de la màquina de cosir  

                         i la llum agonitzant del capvespre,

                         confluïren entre les nostres parets

les maledicències de l’espècie humana,

les cavitats humitoses dels morts.

 

Francesc Pastor Verdú

Història general

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

 

FUGAÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

{ fugaç }

 

res hi queda d’allò fugaç

          l’andana buida

          el dubte tal volta

d’haver-ho fingit tot

                    la vida com a mínim

d’haver interromput massa prompte

     les necessitats una a una

     la seua puntualitat

mirant per la finestreta

                          tan reduïda del temps

            aquelles vies despoblades

                que mai no han conduït

                                                        enlloc

Francesc Pastor i Verdú

Tan fugaç

Edicions Món de llibres, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

[LA PLUJA CAIGUDA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

die dunklen die Regentoene
Ingeborg Bachmann

La pluja caiguda durant la nit,
¿on és ara mateix, en quines fulles
de parra, en quin bec d’ocell fugisser,
en quin espill travessat per la boira

de les desmemòries? Més encara,
¿com és que ningú no sap on s’encenen
tots els focs de la veritat i l’aigua
que els sadolla, els ferros vells incurables,

els turmells tan delicats, l’edat última?
Algú, de prop, gesticula amb les mans.
De lluny, la paraula. No em fa profit

el que hi veig. Projectes inacabats
sobre la taula, un pitxer de flors seques,
ploure quan no és temps d’ais i lletanies.

 

Francesc Pastor Verdú

A colps 

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací   

[NO CORRE PERILL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

no corre perill la seua ànima

la nena flor que mira rere els vidres

la immensitat          no pot mai desfer-se

aquell baluard seu de cel massís

en les entranyes d’un clot la nena

que saltirona els tolls mig descalça

i creu en la por més ferotge

no corre perill aquell bes que imagina

no és esquer ni mos la innocència

que vola i té cor     la nena impedida

que aixeca els seus braços com ales

la seua ànima és cosa del temps

que no es veu     quan siga ja ahir

la nena que juga a ser mare de tot

dirà que la nit ja no és de rajoles

mig soltes ni farà cas dels udols

 

                                                           (por)

 

Francesc Pastor

Ànima

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

GÈNESI

(Imatge pròpia)

GÈNESI 

difícilment

     escaparia de la llum 

que desconec

     si el seu ídol captiu

es tornara llavor

            en la superfície

                de l'ànima,

l'oli primer fecundaria

                el foc afable

i la libèl·lula dels destins

        espargiria límits

            en la distància,

potser jo,

inconscientment,

naixeria de bell nou

de la pedra elegida

        amb tota la meua

brutalitat,

                   potser

Francesc Pastor i Verdú

Fils de llum

Ed. Tabarca, 2017

Més sobre l'autor, ací

[DESPRÉS D'EXHUMAR LES ÚLTIMES ROSES...]

(Imatge d'Adrián Carrillo treta d'ací)

després d’exhumar les últimes roses de la teua

lletra manuscrita, les intimidacions que es

desfan en l’aigua absent, quan més enllà de la

llum intacta només la fossa del desencís ens

separe i la solitud retorne a les coordenades

de la vela invicta, després de sentir un nom i

les mans plenes de terra, quan acabe l’atracció

entre els límits de l’oblit, en aquell instant

ominós dels dies esporgats, en aquelles besllums

dels equinoccis, quan tota la verdor

mutilada recobre els seus vasos esfèrics i un

sabor de perles eternes mitigue la pols reflectida

de l’espill brut i fugaç

Francesc Pastor i Verdú

Espill brut

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

[LA NIT ES DESPLOMA...]

(Imatge pròpia)

la nit es desploma sobre els canals de la memòria i no puc trobar el pont per on retornar a casa, la llum grogosa d'un fanal circumda un halo del teu rostre i sé, llavors, que l'únic camí que em pot conduir fins a tu és el de la paraula, sóc un polissó en el somni d'un raig que ja està a punt de parlar-te

Francesc Pastor i Verdú

Lletres de viatge

Edicions 96, 2018

Més sobre l'autor, ací