[ADELERADES DE DESIG,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

 

Nora Albert

Mots i brases

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l’autora, ací i ací

CAMPO DE' FIORI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Campo de’ Fiori

 

La llum del sol i la claror de l’aigua

desvetllen l’esperança d’aquest nou dia

que s’obre majestuós

—pètals de llum sobre un mar de pedra—

com una plaça d’àmplies proporcions

o com un camp de saba, de sang i temps

que batega com el secret atzar dels amants.

Una olor verda ascendeix des de la terra

i travessa les cuirasses de les lloses

per posar-se als llavis que pronuncien

les justes paraules; les necessàries

perquè aquest matí quedi per sempre

cosit als pergamins de la memòria

i als miralls invertits de la retina.

Els colors reparteixen pinzellades de llum

en grapats de foc, de flames

que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres

als abeuradors d’una aigua adormida.

Però aquest matí, encara,

aquests pètals rivalitzen en bellesa

amb la dona que mira cap a mi i em somriu

amb la llum del sol i la claror de l’aigua

cercant els arcs primaverals dels seus llavis.

 

José Luis García Herrera

Quadern de Roma

Pagès editors, 2025

 Més sobre l’autor, ací

[AMIGA NIT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Amiga Nit, conhort que tant delejo!
Jo dic adeu als afers, m'acomiado dels companys de brega, tanco
la porta de la casa i les finestres, i resto sol a la cambra
i penso en tu, dolça Nit, la bona amiga de sempre.
Amb tu m'arriba el silenci, la quietud, la serenor,
com una medecina per al cor atropellat, per a la ment esgotada.
I respiro en tu, clara Nit, després dels adeus a les hores trepidants,
als afers feixucs, als oblits dels qui estimo, i resto sol amb tu,
tendra Nit, que em regales tanta pau i tanta companyia.
Al defora, a l'espai, contemples, com jo, el despullament dels arbres,
ara que som a la tardor, el vol trist de les fulles grogues
que tusten els vidres, les primeres neus als cims airosos.
Vine al meu costat, amiga Nit, i en silenci esguardarem les flames
dels tions encesos a la llar, sense pares, ni fills, ni amics de l'ànima!

 

Lluís Albalate

La Nit: Plenitud de llum

València: Autoedició, 1993

Més sobre l’autor, ací