QUASI MEDITACIÓ DAVANT UN CRANI HUMÀ
Potser, entre la terra humida
que t'ha guardat fins ara,
hauràs trobat allò que diuen pau.
Potser...
Potser, un dia tu també buscaves
L’abraçada i la fe, com jo i com altres
(abraçada i cor ample, sense vores,
una fe i una meta pura i alta),
quelcom que per aquí hom sol dir quimera.
Potser...
Potser l’au fugissera que guardaves
cercava altres espais, altres esferes,
horitzons sense límit ni temença,
o qui sap si camins torts o boirosos.
Potser...
Potser, la força ardenta que bullia
dins d’aqueixa lleu closca,
esperant l’hora, el dia, el lloc, el tacte,
no trobaria el solc que desitjava.
Potser...
Potser tindries gola de misteris,
o de ritme, o de imatges,
o de coses petites,
o de coses senzilles...
Potser...
Potser series un de tants, inèdit,
desconegut fins pels teus, pels més íntims.
Potser...
O, potser, entre espines i coratge
tu gaudies el cel escrivint versos.
Potser...
Potser...
Potser...
Retrobament
Diputació Provincial de València, 1961
Més sobre l'autor, ací