EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fàstic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fàstic. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de febrer del 2025

PEDRA LLIURE

 


(Imatge pròpia)

Pedra lliure

 

També són misticets

aquells pensaments que

frunzeixen el seny

dels que fereixen

amb llurs pistoles

la pedra lliure.

 

El còdol restarà enfonsat

sota el teu pit de mamífer.

 

La teva música,

inhòspita, humida i encisadora,

perpetua el concili

del fàstic i de l’agonia.

 

El bell mig esguard

de qui ha traït la follia

i les pors fútils de la daga.

 

Sense dissipar l’anhel

frueixes joiosa en el cel de l’apatia.

 

No pot haver-hi cap treva

amb qui ha malmés

l’acció d’afeixugar-te el cor.

 

Mar Navarro Llombart

Navegant de pors quotidianes

Universitat de València – Edicions 96, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací

dissabte, 5 d’agost del 2023

SI UNA TARDA...


(Oli sobre llenç.  Miquel Orts)

SI UNA TARDA...

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida; si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.


Miquel Bauçà

Una bella història

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 7 de desembre del 2022

DORIAN

(Imatge presa d'ací)

DORIAN


Tot era fresc, la seva vida gerda
li somreia a la cara, home de sort,
de mirada bonica i de cos fort,
felicitat completa sense esquerda,
o gairebé!, perquè un detall de merda
(així l’anomenava en to somort
i es corregia:) un sol detallet tort
li esguerrava la dolça plana verda,
fèrtil, el seu terreny vital fantàstic
i en feia un aiguamoll fangós i brut,
inhabitable, un toll de por i de fàstic:
esclau d’un antiquíssim pacte mut,
d’un mal moment, mig oblidat, perdut,
vivia la bellesa com un càstig.



Jordi Ferrer

Galleda

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací