PETICIÓ
A aquesta tardor
demane les meues mans mossegades
en la litúrgia vespertina,
el camí sense memòria.
Demane els meus ossos llaurats
en aquest estatut d’amor
on dir jo
no em salva sense el tu que l’acompanya.
Aquesta tardor
em fa jurar la llum
per a veure el teu pubis daurat,
i sempre torne
a les roselles preses en els teus mugrons,
als teus pètals blancs en la meua boca,
i et mulle els peus
amb els llavis d’un pardal vell
perquè tu m’alimentes amb la teua pell i...
m'eternitze.
En aquesta tardor
penges paraules en les meues parpelles
i t’afones en el meu buit
fent olor de romer i llorer,
a saliva,
a perfum francés.
Aquesta tardor
-com veus-
em té imantat al teu ésser.
Eusebi Morales
El somni on visc
Edicions Bromera, 2001
Més sobre l'autor, ací