VOLUPTAT DE L'ENYOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VOLUPTAT DE L'ENYOR

Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!

Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.

L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,

tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.

Pere Quart (Joan Oliver)

Saló de tardor

Edicions Proa, 1975

Més sobre l'autor, ací

EL SENDER DELS ESTELS

 

(Imatge pròpia)

Caminem a l’atzar

sota l’impuls

d’una nova certesa,

amb ulls àvids, oberts,

per abastar-ne un escaig

de llum, i esperem.

   

 Montserrat ABELLÓ

 

 

EL SENDER DELS ESTELS

 

La dansa dels dies,

mirall on veig

allò que vull veure,

gravita davant meu

i posa accents de llum

al camí que recórrec

dins l’espiral del temps

que em crida i se’n va.

Mentrestant,

la nit rellisca

i els àngels del cant em porten

clams de foc i llum

que m’il·luminen

el sender dels estels.

Rafael Estrada

Ombres de memòria incerta

Editorial Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

OFRENA A SANT LLORENÇ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

OFRENA A SANT LLORENÇ

 

Quan la fosca s’esquinçava,

l’àvia m’ha dit que demani un desig.

Desitjo, doncs, que el món quedi reduït

a una petita capsa de sabates;

que el cel, mirall que tants cops m’ha traït,

n’esdevingui la tapa de cartró,

i que tu i jo hi romanguem a dins

i creem, junts, estels amb un punxó.

Jun Komura

Els enyoooors

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'utor, ací

FERNÁN-CORONAS

(Fernán-Coronas)

Fernán-Coronas

 

Porque sabes lo poco que me presta

celebrar los años que pasaron

nun m’importa, nes tos mesmes palabres,

dicir qu’hai, nesti día de xinero,

cincuenta años qu’en ti voló la muerte.

Imaxino que’l tiempu arde nel llar.

Dacuando vuelve y trainos, como agora,

unos versos: pasín a pasu crucies

pela nuesa historia, pa contra casa,

pa ver cómo’l borrayu de la fala

entá arde en llapa dica los lluceros.

 

29 de xinero de 1989

 ...

 

Fernán-Coronas

 

Perquè ja saps que a mi no m’escau gens

celebrar els anys que ja han passat

no em costa dir, amb els teus mots,

que avui, en aquest dia de gener,

fa cinquanta anys que et va trobar la mort.

Imagino que el temps crema a la llar.

Però, a voltes, torna i ens porta, com ara,

alguns versos: pas a pas, camí de casa

travesses per la nostra història,

per veure com la brasa de la parla

encara és flama ardent vers els estels.

 

29 de gener de 1989

Antón García Fernández

Terra endins

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Xavier Macià Costa i Àngels Marzo Torres]