EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espill. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de febrer del 2025

ÀRIA II

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRIA II

 

Quan un dia la mare va deixar de mirar-se

                                                               a l’espill,

vaig ser conscient de la irrellevància

                                                              de ser i pensar.

De res serviren llavors

les solucions alcohòliques,

les estampes bíbliques pertot.

Amb el soroll de la màquina de cosir  

                         i la llum agonitzant del capvespre,

                         confluïren entre les nostres parets

les maledicències de l’espècie humana,

les cavitats humitoses dels morts.

 

Francesc Pastor Verdú

Història general

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

 

dissabte, 17 d’agost del 2024

[NACER ROMPE... / NÀIXER TRENCA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nacer rompe...

 

Nacer rompe el espejo de la eternidad

lo fracciona en infinitas fatalidades

vivir es la fatalidad

de no entrar de pie

en la parte de reflejo que nos toca

y añorar los pedazos faltantes


 --- 

Nàixer trenca...

 

Nàixer trenca l’espill de l'eternitat

ho fracciona en infinites fatalitats

viure és la fatalitat

de no entrar drets

a la part de reflex que ens toca

i enyorar els trossos faltants


Laura García del Castaño

La vida en que sueñas

Recovecos, 2012

Més sobre l'autora, ací i ací


[Traducció al valencià feta per mi]


dimarts, 12 d’octubre del 2021

[AQUESTA ÉS LA NIT...]

(Imatge de  Joey Helms, presa d'ací)

aquesta és la nit que les llunes es giren

i mostren terrorífics xucladors

boques badades sense llavis

aquesta és la nit dels rius sagnants

de llargues ombres, de focs apagats

és la nit de carbons, d'espills

sense imatge

una nit sola, espessa

que lentament es podreix


Anna Dodas

El volcà

Edicions 62, 1991

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 22 de juny del 2021

ESPILL ANTIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPILL ANTIC

 

Ignores d’on

sorgeix aquesta música

que t’arravata.

 

Tampoc les canyes saben

i dansen en el vent.


Enric Sòria

Arqueologia

Bromera Edicions, 2012

Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 8 de març del 2013

L'ESPILL O EL LLIBRE DE LES DONES


(Maria Portinari, Memling, 1470)
Donchs, dich que totes,
de qualque stat,
color, edat,
lley, nacio,
condicio,
grans e majors,
chiques, menors,
jovens e velles
lleges e belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
jhuyes, mores,
negres e llores,
roges e blanques,
dretes y manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
ffranques, catives,
quantes son vives,
qualssevol sien:
tot quant somien
esser ver crehen;
del que no vehen
proçes de pensa
ffan, sens deffensa
ni part hoyr;
per presumir
sols, pronunçien:
ver sentencien
que cert no saben.
Mentint se guaben,
sempre varien,
jamay se rien
sens ficçio;
per traçio
rien e ploren;
criden que·s moren
quant son pus sanes;
si han terçanes

llur mal no colen;
e fingir solen
tenir dolor
per dar color
a ses empreses.

Jaume Roig
Espill o llibre de les dones
1460

(Text pres d'ací)

Des de 1460 a 2013 haurà canviat alguna cosa, no?