[LLAGRIMEJAVA EL VENT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Llagrimejava el vent damunt les pedres.

Alguns records de focs i de baralles

Venien a plorar, i en les empremtes

Arrelava el pecat i la migranya.

Llavors sabíem poc de fonts i xeixa;

Llescàvem els crostons amb dents de gana i

Vivíem en un pou, en les roderes,

Escorxades pel buit, d’aquella estranya

Llagasta als esperits, en la condemna,

Esquitxats d’una sang innominada.

Josep Fàbrega i Selva

Guaix

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)

ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,

angèlica se'n diu, i de tan bella

procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.

Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.

Carlemany se'n prenia, al seu temps,

i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.

La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,

però compte si useu àcid angèlic,

aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases

fa fugir els dimonis i els vampirs,

els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,

no us hi trobéssiu pas.

N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.

¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 

Natura

Editorial Ganzell, 2019

Més sobre l'autora, ací i ací