EL PALESTÍ
A M. S.
I
Recordes
com vaig assaltar el teu obrador al souq de Damasc?
Com sempre assalte la vida
a cops d´un desig transeünt d´esperances
I com els teus ulls m´assaltaren l´ànima?
A cops d´un desert transeünt de silencis
Ho recordes ja?
I que refeies l´orografia del teu país a cançons
espatllades?
I que volies colorejar-les en la memòria infidel del món?
En la memòria dels qui s´exilien els uns dels altres?
Ho recordes ja?
II
Amb un punteig sord t´arriben
des de la foscor del temps
les mans tímides de la mare
en l´exaltació del pa
els braços ferms del pare
en el cor de les pregàries
les cames dels germans
aparellant-se a onades violeta
els volteigs de gessamí tendre
en els peus de les germanes
I també el primer llamp de primavera
i les primeres ombres d´estiu a migdia
i les primeres bombes
i la primera por
i també el primer tren de l´exili
I els carrers camí d´escola
enrere definitivament
i l´arbre de la plaça enfront de casa
i les roses de te enfilant-se per la llinda de la porta
i les teues cametes camí amunt de la tanca
fugint de la mainada
i els genis benèvols de la nit botant a sobre teu
amb fils de contes
teixidors infatigables
bé que ho saps
de Les mil i una nits
Ho vas recordant ja tot?
III
I recordes quan vaig seure
finalment al teu costat?
I que et preguntava?
I que em contestaves encara innocent
a cops de mà sobre el paper?
a cops d´ulls deshabitats?
Recordes
quan vaig descansar dels mots
sobre la solitud dels teus llavis?
Sempre viatgers remots de la còlera
sempre fustigant la por
sempre bandejant caravanes per curses de bogeria
I que en la nit els meus dits liquaren el desassossec del
teu cos?
I que entre els meus malucs tombares tota la pena?
Ho recordes?
I que també en la nit vaig ensumar en la teua pell
la pell de tots els exiliats?
I en el desordre de les teues llàgrimes
les llàgrimes de tots els exiliats?
I en l´escuma del teu rostre el rostre
de tots els exiliats?
I que mentre dormies vaig polsar la teua orografia
ja refeta?
Ho recordes tot?
IV
Et deixe mots amics sense fronteres
mots d´estrangera com tu
forastera del teu poble
foraster tu del meu poble
dugues-los als teus
dugues-los al teu país
a les seues brises blaves
a les seues pedres negres
als seus lliris
Al seu desert que sempre t´acompanya
al desert que compartim tots els exiliats
els uns dels altres
al desert definitiu
al que buidarà a cops de sorra la memòria infidel del món
La meua
frontera
Editorial Columna, 2010
Més sobre l’autora, ací