EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entranyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entranyes. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de juliol del 2025

POEMA AMB DATA (CXXIII): [25 de JULIOL]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

25 de julio

 

Había atisbado

telarañas negras

extendidas bajo la colcha;

 

había sentido

un escalofrío incierto

cuando elevaba el tono

alzando las poderosas manos con ira

o golpeando la mesa con los puños.

 

Me había atravesado

como un fantasma gélido

la fina hoja de un sable

en las entrañas

cuando ensordecían los gritos.

 

Pero nunca, hasta ahora,

había experimentado

este calor seco

que abrasa, ahoga y estrangula

cerrando la garganta

y anulando las ganas de hablar.

 

--- 


25 de juliol

 

Havia entrevist

teranyines negres

esteses sota el cobrellit;

 

havia sentit

un calfred incert

quan elevava el to

alçant les poderoses mans amb ira

o colpejant la taula amb els punys.

 

M'havia travessat

com un fantasma gèlid

la fina fulla d'un sabre

a les entranyes

quan ensordien els crits.

 

Però mai, fins ara,

havia experimentat

aquesta calor seca

que abrasa, ofega i escanya

tancant la gola

i anul·lant les ganes de parlar.

 

María Jesús Fuentes

Hebras de una hoguera

Editorial Cuadernos del Laberinto, 2014

Més sobre l’autora, ací


[Traducció al català feta per mi]

dimecres, 25 d’octubre del 2023

L'ENGRANATGE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 ○ L’ENGRANATGE ○

 

La graonada

puja amb mossos metàl·lics

que a les entranyes

se m’afonen i em solten,

se m’afonen i em solten.

Em vull quieta,

i m’empeny, em descolga

del metro i trobe

la fi de l’engranatge

a les maletes buides.

 

Esther Climent  Gosp

Getabako

Bromera Edicions, 2023 

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 25 de desembre del 2022

[NO QUEDA ALÈ]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No queda alè.

Les hores són vermelles

i el sabor metàl·lic del temps

engabia somnis en bressols de cristall.

Trenquem papers, arrasem promeses,

ens alimentem dels fum recremat

que altres boques no desitjaren.

Ens arranquem els llavis

i traiem a poc a poc el filferro

que ens ocupa les entranyes.

 


 

 

 

Silvestre Vilaplana i Bernés

Bagatge de tenebres

Tabarca llibres, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací