(Imatge no identificada presa de la xarxa)
RECORD NÚM. 4
Coneixíem bé l’entrada al bosc,
però no en sortíem mai pel mateix lloc.
No temíem l’atzar, perquè tanmateix
trobàvem sempre el camí a casa.
A la cruïlla, on el meu present
i el teu endemà es bifurcaven,
dominaves el comiat i jo
em sabia captiu del buit. Patia
perquè oblidassis el retorn, els clars
de l’arbreda i els clars dels nostres cors.
Les ablucions
Adia Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací