VENIES CAP A MI...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Venies cap a mi...

I tu venies cap a mi amb una mirada peninsular

i els llagrimals molt nobles,

amb una testa clàssica

i l’orgull dels titans a les venes,

amb les guerres púniques encara palpitants,

amb l’atzagaiada de mil batalles perdudes a les espatlles,

bon cop de salze enfilant la carena,

i amb la mà dreta i la mà esquerra enamorades, respectivament,

de les llegendes homèriques

i dels trens que em creuen continents per l’esquena,

amb una butxaca plena de misteris d’estany i promeses de nits de silici,

amb un pou fred de calç amb tota la droga

que ens ha lligat tant de temps al port d’aquesta ciutat grega,

amb les pomes fermentades al foc lent de l’amor,

amb l’amor escaldat al foc brusc de la set,

amb els ullets astuts de les sargantanes,

amb la son profunda de les províncies d’Espanya,

amb set cartes de nan oníric a la màniga

i un enginy multicolor per fabular-me les planetes.

Per a mi, només per a mi venies,

i rere teu el vespre s’estenia pels països com una ombra estranya.

 

Maria Cabrera

La ciutat cansada

Proa Edicions, 2017

Més sobre la'utora, ací

    

ENAMORAMENT I

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENAMORAMENT I

Per les venes del teu cel estampat
ha nascut una nova estrella que s’arronsa
i s’estreny bombejant sang
d’intercanvi. Pots beure-te’n les llums
abans que et desfigurin els mossecs
a galta i galta, i anar baixant
pels tubs
avall fins a l’estómac
on resoldre la líquida dispersió,
la diferència de dos sexes
que s’acoblen.

Maria Isern Ordeig

Sostre de carn

Labreu, El Buc, Cafè Central i Adia, 2017

Més sobre l'autora, ací

[DIUS CADA MOT QUE ES DESCLOU...]

(Imatge presa d'ací)

Dius cada mot que es desclou dels teus llavis

amb un matís diferent, un nou deix

que, en rastellera de sons, prou m'acreix

desig d'un altre. Si et plau, no els esbravis

quan, d'un a un, amb la copa i glops savis

me'ls pugui beure. No és el mateix

sentir paraules del vent: en l'escreix 

no hi ha l'estella que, endins, vull que em clavis.

Però m'arriba l'instant —amb aspecte

tan imprecís!— de percebre un brogit

més dolç encara, que fa més perfecte

aquest espai que l'escolta amb delit.

És el teu cor que dins meu es projecta

i no es refracta en cap altre sentit.

Joan Maluquer

Blava Fulgència

Ed. 3 i 4, 1988

Més sobre l'autor, ací