(Collage: Pere Salinas)
ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT
Vaig navegant
cap al meu far daurat,
l'illa albire
i a la badia el jardí.
S'obrin les portes de llum:
Atena m'acull,
Argos em mira i mor,
m'abracen els meus.
Brolla i corre la font,
perfum de tots els perfums.
Taste el pa i el vi,
m'embriague de pur present.
Cauen les Hores
mil gràcies escampant,
deixaven l'illa
vestida d'eternitat.
Entre a l'Hort de mon pare,
plorant li parle de tanta llum
i de la mare, que ja ens espera
enllà del sol i els altres estels.
Elies Monxolí
Odissea, el viatge de Ningú
Edicions 96, 2017
Més sobre l'autor, ací
[Collages: Pere Salinas. Més informació, ací]