[LA FEINA D'ARA ES...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La feina d’ara és fer-nos companyia,

mirar tots els partits, prendre mesures,

canviar pegats de lloc, omplir de set

el got de la tauleta i parlar d’haques.

Entendre per on van les arritranques,

comprar-te Nolotils, napolitanes

farcides de pernil i de formatge.

Asseure’ns a xarrar del que t’espera

quan hages de creuar-te amb el radiòleg,

buidar-te l’orinal, pelar les faves,

tornar-te el que he rebut, donar-te ànims.

 

Eduard Marco

Colombaire

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

ESCAMILLA 0

(Horta. Fotografia de l'autor del poema)

ESCAMILLA 0

Circulen per ací els indecisos

que dubten constantment de l’estratègia,

els que tenen coratge en alta mar,

solitaris rapsodes, gent de l’horta.

Passeu camí del cor creix el poema,

veureu un punt final en la sortida,

alguns monticles fets amb maquinària,

abrics penjats en creu, companyonia.

La porta és entreoberta per qui vullga

tallar llesques de pa sense malícia,

veniu, avant, seguiu, ma casa és vostra,

ací teniu la clau: ma mare morta.

Eduard Marco

Dolors

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací

[MON PARE M'AGAFAVA DEL SELLÍ...]

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Mon pare m’agafava del sellí per darrere

i em deia no t’atures, encara, pedaleja.

Ma mare arreplegava l’estesa de la roba,

les pinces que, per terra, subjectaven les pedres

i de lluny insistia, de nou, dues vegades,

no et deixes aturar pels trons i pedaleja.

Els gossos que nugaven el vent a les cadenes

miraven de no veure els llamps que s’hi acostaven,

de lladrar-me mil voltes, no plegues, pedaleja.

Per això quan m’hi vaig quedar damunt a soles,

menut com el granís, translúcid entre el gel,

vaig dir-me enmig de l’horta, amerat com un drap,

referma la cadència, no perdes l’equilibri, pedaleja.

Eduard Marco Escamilla

Ultramarins

Edicions Bromera, 2022

Més sobre l'autor, ací

[RECORDES PARE...]

(Imatge pròpia)

¿Recordes pare, les postes de sol

mentre regàvem el camp de blasfèmies

i jo espentava l’aigua i algú ens deixava

en sec i havies de pujar corrents

a obrir de nou el roll dels Avenars?

¿Recordes pare, el forn dels Italians

i els paquets de rosquilles, les quatre

de la tarda i els coloms omplint el cel

de cabrioles, el xiulet del vent?

¿Recordes pare, la porpra obscura

d’un parrup engrescada entre els joncs

de la Marjal, una nit qualsevol,

tothom buscant la manera d’entrar-hi?

Eduard Marco

Refugi incòlume

Ed. Denes, 2009

Més sobre l'autor, ací