35

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

35.

Tra pioggia e sole esita oggi
la giornata; né quasi importa
chi vincerà. Il sole è buono,
buona la pioggia. L’importante
è questo essere tra i due
e questo moto verso l’uno
o l’altra. Non lo stare fermo,
l’indifferente soprastare,
inutile nebbia del mondo.

---

35.

Entre pluja i sol dubta avui

la jornada; quasi no importa
qui guanyarà. El sol és bo,
bona la pluja. L’important
és aquest ésser rere seu,
aquest moviment cap a l’una
i l’altra. No l’estar quiet,
la indiferent hegemonia:
la inútil boirina del món.

Remo Fasani

Novenaris

Adia Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

[Traducció d'Antoni Clapés] 

POLS

(Il·lustració d'Àngel Carreras Devis)

No saber 
on està el límit del límit, 
no saber 
on resta el pensament,
no saber on és aquell pardal 
que un dia visitares, 
quan era petit, al seu niu. 
No saber on nasqueres, 
qui foren els teus avantpassats; 
no saber quins són els teus orígens, 
ni la teua història, 
ni quin és aquell secret 
per poder triomfar. 
No pensar en no pensar, 
no dir que no saps dir, 
negar-se a restar neguitós, 
plorar per no callar les paraules, 
no cridar
aquelles paraules que et molen 
per dins, 
no enfadar-te amb aquells 
que ho passen igual, 
inclús pitjor que tu. 
I què fer quan 
et sents 
a la porta de la saleta d'estar, 
d'aquell hospital verd i blanc,
amb aquella olor fastuosa
tan nauseabunda,
i un home, alt, gran, amb una tranquil·litat infranquejable, 
t'anuncia 
que ja és tot el que es podia fer. 
Que ja res més. 
Que ja no existeix. 

I llavors, es fa el no res.

Aina Garcia Carbó

Rere la paraula

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autora, ací

[RESSEGUIR AMB DELICADESA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Resseguir amb delicadesa

el traç que deixa el teu caminar.

Ser la línia infinita

                     que pacientment

s’encamina per carrers i costeres

fins que troba la teua finitud

i espera esfondrar-se

en la llum que t’abraça.

I descobrir el teu cos,

exacte i enigmàtic com la vida.

I assaborir la teua mirada,

indesxifrable com l’escriptura dels ibers.

I no gosar tocar-te:

                                 desmuntaria

estrepitosament tota la teua geometria.

del meu poemari Inventari de fragilitats

Guanyador del XVIIIé premi de poesia "Jaume Bru i Vidal" de Sagunt

DAUS I DUBTES



(Foto de Jalsínap)

Un vent trist agita els avellaners de la infantesa,
el futur segueix dormit en aquell jardí,
l'oblit habitable
no desbrossà els esbarzers
ni acomplí les seues promeses,
ni despullà els dubtes.

Amalia Iglesias Serna

Dados y dudas

Editorial Pre-Textos, 1996

Més sobre l'autora, ací

(Traducció de l'original feta per mi)

DUBTANCES

En el desori
dels rajos fugissers,
l’urc del capvespre.

Nits fascinants,
origen del temps mut.
Camins fangosos.

Vell jaç de fulles
sobre terra profunda.
Cau de la vida.

S’ensorra el dubte
en el llaquim del temps.
Desesperança.

Entre la boira,
silencis redemptors.
Trista presència.

Vent violent
sobre les roques negres.
Estremiment.

Sons furients
s’escolen pels vitralls.
Batec del temps.

 
 
 
 
 

 
  (Totes les fotografies són meues)