[CONSERVA ENCARA...]

 

A Carlitos

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Conserva encara

Les proporcions àuries de la vida.

En un retrat ovalat de làpida recent.

Romandrà així durant un temps dins la consciència

d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que

Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un

búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre 

tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com 

mostrar les nostres desavinences amb el record.

 

Francesc Pastor i Verdú

Trànsit

Onada edicions. 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

LES LLAVORS SÓN INVISIBLES

 

(Il·lustració de Sebastià Dénia)

Les llavors són invisibles

 

Les llavors són invisibles,

dormen dintre de la terra,

preparen les seues vides

mentre que dura l’espera.

 

Un dia per fi desperten,

allarguen al cel els braços,

badallen i es deixondeixen

i fan els seus primers passos.

 

Brotaran al meu jardí

cada dia noves herbes

i jo hauré de descobrir

si són bones o dolentes.

 

Deixaré créixer la rosa

perquè és inútil i és bella,

em regala el seu aroma

i m’allunya la tristesa.

 

Vigilaré els baobabs,

que no arrelen en la terra,

no siga que es facen grans

i em foraden el planeta.

 

Eva Dénia

El color del blat

Bromera edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[DIA RADIANT CLOÏSA DE LA VEU...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de les platges
fes bufar el vent fins ara inconegut,
estén un jardí d’estimació
perquè el sol hi rebolqui el cap
i encengui amb els llavis les roselles.
Les roselles que segarà la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre senyal al seu pit nu
que la sang de la despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa viatjar
a muntanyes nues glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador suprem.
El meu cel és pregon i immutable.
Allò que estimo neix sense parar.
Allò que estimo, sempre, tot just comença.

Odisseas Elitis

Sol primer

Godall Edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Pau Sabaté]

[EMULAR L'ÀNSIA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Emular l’ànsia del plàncton

 

per aprendre a reflectir un raig solar

i saber trobar l’escletxa

per on néixer aquell dia

molt després

 

d’aquell Big Bang.

 

Sandra Blanch

Amarar

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací

[NI ESTELS NI LLUNA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ni estels ni lluna en bosc de serps.

l'hostal és buit, la porta closa

passejo interrogants

a l'ombra del castell del desconcert.

 

lladrucs,

cap més resposta.

per què n'hauria d'esperar alguna altra?

jo sóc la lletra que comença el joc,

i en reconec la por i el que m'hi jugo.

 

camino de punteres

pel vidre de la llum que filtra el dia.

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

Edicions Proa, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

¿Qui és aquest vell que veus en el mirall

i no et diu res de qui va ser perquè

s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,

ni aquests llavis cansats de tant besar

només la icona d’un amor benigne,

ni l’última claror de cap al tard,

ara que sents com va marxant la vida?

¿Qui és aquest vell de rostre inconegut

amb faccions d’una mort massa propera,

el sobirà monarca de les flors

que es van marcint al centre del nou dia?

¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida

de tot l'enyor que havies pressentit?

Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina

amb un vers infinit, profund, subtil

com la imatge del vell que veus, decrèpita,

en el fons del mirall que ara contemples

i que saps que, malgrat l’engany de viure,

des de l’inici ja va ser la teva.

Israel Clarà

Òrbites en sincronia

Edicions del Sud, 2020

Més sobre l'autor, ací

LE PROMENEUR

(Imatge pròpia)

 

LE PROMENEUR

 

Aquella foscor dolça que t’empara l’ull.
I mires benigne l’engany que et sembra
astorat,
davant l’escorça del dia que passa
com una serp en temps de muda.
Pell morta.
T’enginyes una ullada que saps externa
i t’empeltes els gestos de fuga altiva.

A la plaça t’han vist passar incert,
estampa del furtiu que sap dreceres.

 

Sebastià Perelló

La set

El Gall Editor, 2007

Més sobre l'autor, ací

 

 

SOL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sol

 

Una claror suau, or en pols,

va omplint el matí de llum.

Sembla mentida que en pocs minuts hagi avançat tant

en el camí fosc de les ombres.

S’ha fet de dia amb determinació.

Com un gegant segur de la seva força el sol matina.

Sense mandra, sense flaquejar,

es calça les sabates de les hores,

mira de dret l’horitzó

com la nau que està a punt de salpar.

Comença el dia.

 

Teresa Costa-Gramunt

L’any de l’estrella

Editorial Trípode, 2021

Més sobre l’autora, ací

ABOUT ART

(Imatge pròpia)

ABOUT ART

(Sobre l'art)

Si ho contemples bé, tot és art.

La pedra, caixa negra que amaga al sí l'esdevenidor del temps.

L'aire que filant calideses abraça l'horitzó desballestat.

Un batec i un altre compassat al davant de la vida.

L'arribada del dia que s'inclina als peus de l'observador.

La febre del lloc, el ritu de l'enlloc i l'estranyesa del món.

L'astrolabi que enfila la mirada cap a la volta de la retina.

Els colors piròmans que ablamen el llenç salvatgement blanc.

L'instant incert que es toma cert.

La desclosa amable del silenci i de la paraula.

La bellesa del signe que calla però és.

La llum tèbia, esfèrica, que amera de vida l'ull de marbre.

El trànsit per la vida. El viatge.

                                              [I la quietud de la mort.]

Jesús Giron Araque

Hotel

Ajuntament de Mislata, 2019

DIES D'OCTUBRE

(Imatge pròpia)

DIES D'OCTUBRE             

d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

             Miquel Martí i Pol

Arrambarem els mots mentre fem solcs

a la terra inquieta.

Sortiran arrels a l'embat de la força

i serem brolladors de fets irrenunciables.

El temps dirà la darrera paraula.

Nosaltres direm "sempre".

                            I serà Octubre.

Imma López Pavía

Solsticis

Vincle editorial, 2019

Més sobre l'autora, ací

LES HORES

(Imatge pròpia)

LES HORES

Quantes hores vam estimar-nos
durant l'interval breu d'aquell any?

Qualque matí de gener
               -d'hores perdudes i càlides-
algun divendres ventós de març,
aquell capvespre amb la llum feridora.


Tal vegada, una nit amb lluna.

Foren poques les hores
               -immesurables-
tan breus en la immensitat
de les nostres vides           separades.

Planeta llunyà.

Imma López Pavia

Solsticis

Vincle Editorial, 2019

Més sobre l'autora, ací

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

(Imatge presa d'ací)

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

El sol s’ajup i xoca amb la teulada,

i el camp s’ajoca i dorm sota els turons,

que s’alcen lents, que veuen com al fons

la nit es pon al crit de la becada.

De l’aiguaneix del dia en surt l’arada

vella que llaura el bosc i els seus racons,

que en treu la terra magra, els aguilons

que miren fit el sol a la capçada

d’algun roure molt alt. I el bosc s’escampa,

i sembra fins que hi veus la seva trampa

de fang i verd, de troncs i de nit clara.

I el cel s’engruna, que cau amb la tempesta,

i l’àliga, que en fuig, en fa una festa,

del vol que era el matí, que l’és, encara.

Jaume Coll Mariné

Un arbre molt alt

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací

[CADA MATÍ...]

(René Magritte, La reproduction interdite, 1937)

Cada matí

accepto la custòdia

del meu cos.

Em llevo i em pregunto

en quina part de mi habita

el seu control remot.

Amb l’albada d’un cantó

em veig al mirall del nou dia.

De l’altre, la pell em blinda

la resposta.

Albert Garcia Elena

La saliva dels morts

Ed. Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací 

EL SEXE DELS ÀNGELS

(Detall de "La verge de les roques" de Leonardo da Vinci)

EL SEXE DELS ÀNGELS

Els ulls em porten a espais improbables.

De fet, la llum s'escapa pels badalls

d'aquest estol de núvols inestables

que fan grisa la tarda. Són treballs

duts a terme per àngels, per diables,

que rondegen arreu, com espantalls

d'un altre temps. I els declare culpables

de la calamitat de tants estralls.

A la ventura em porten aquests ulls,

a aquest àmbit fugaç sense advertència

en què la nit i el dia, com els fulls

del calendari, són l'única essència

que condiciona els anys. I tu sols culls,

del foc i el jaç, la seua incandescència.

Vicent Penya

L'efímer i l'etern

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

DRACO

Cadmo atacant el drac. Hendrik Goltzius(1558-1617)

Només em resta eixalar el drac 
perquè no et porte cap missatge, 
que els fulls de la vergonya 
es cremen en el seu alé vermell 
i la hibernació li arribe d'hora 
per estalviar-me la lluita. 
Només em resta carregar el farcell 
que he anat omplint amb cabdells 
d'estels salvatges,
i començar la davallada 
abans que m'arribe l'alba. 
Netejar les petjades 
que no m'han concedit cap treva 
perquè les constel·lacions no em troben 
mai més en el llindar del buit. 
He d'afanyar-me, 
que l'esquelet nocturn 
va vestint-se de dia.

Consol Martínez Bella

Interludi

Brosquil edicions, 2003

Més sobre l'autora, ací

HI HA UN SILENCI

(Imatge pròpia)

Hi ha un silenci, 
fet amb fils de cotó, 
en trencar l'alba, 
quan la claror 
afanyosa es lleva 
el feix de la nit, 
quan la llum cala 
la catifa rosada 
i acull el primer raig 
de sol, de vida. 

Allà et convoque 
criatura estimada, 
per tal d'oferir-te 
la meua bonança, 
el blat escollit 
en la meua verema, 
per tal de rebre 
—tots dos junts— 
la gràcia impol·luta 

que pobla el jardí.

Vicent Torres

Celebració

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací