El deute de l’aigua és
la convicció única i neta
que obri la boca quan comença a parlar
i mostra el primer tall de les dents,
les genives foradades pels versos cristal·lins
que corresponen en l’acte d’estimar-se,
com l’esforç de la terra quan es dona.
El deute de l’aigua
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací i ací
L’estranger
Arriba l’estranger fins a les portes
de la seva ciutat, el lloc natal,
ciutat que desconeix, antiga, sempre
renovellada.
En el llindar, l’esfinx
pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?
El vigilant, com un operador
matemàtic, fa borda qualsevol
demanda: el desmenjat burot reclama
un deute inexistent, que cal pagar
amb diners que no es tenen.
L’estranger
no es reconeix: té el codi i l’algoritme,
la llengua i la moneda, i tanmateix
no els sap emprar. Desemparat, respon
amb qualsevol fotesa, un balbuceig
estrany, mancat i incòmode, com un
burot de sons.
L’esfinx li obre el pas,
i l’estranger, desconcertat, s’endinsa
en la ciutat de cases derelictes,
on buscarà els residus del seu ésser,
les restes d’una llengua ja perduda.
Josep-Anton Fernàndez
L'estranger a casa
Edicions Proa, 2024
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com un deute encara no pagat
torne a emblanquinar les parets de la casa,
a tapar cada marca que han deixat
els canvis de lloc dels mobles amb els anys;
a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta,
a amagar-me, o a buscar darrere la persiana
el nuc de la corda que matisa les hores.
A entendre que la lletra menuda d'una herència
també exigia repetir el to d'una paraula,
imitar una forma d'agafar el ganivet
i fer el mateix recorregut de sempre
per tallar la pell d’una taronja.
Qui ens ensenya a buidar una casa?
Àngels Gregori / Teresa Pascual
Herències
Perifèric Edicions, 2011
Més sobre les autores, ací i ací