NÈNIA PER A CORS DELMATS 29/10/2024

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NÈNIA PER A CORS DELMATS

29/10/2024

 

La mort de tota mort ara et bressola.

Antoni Ferrer

 

Heus ací el temps enfangat.

Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.

 

Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.

Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.

Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.

Que les llàgrimes renten carrers exhumats.

Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.

 

I un tendre esperit ens commou en la desesperació.

I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.

 

Com defugir ara de la humana solitud

dels que han emmudit en aigua i fang?

I com suportarem la ferida sense bàlsam

ara que tot el record és latència i llacada bruta?

 

Jesús Giron Araque

Dins de Que torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)

Onada Edicions, 2025

Més sobre mi, ací

PRIMAVERA

(Imatge presa d'ací)

primavera

 

plouen merles

estenc els braços, faig voltes, somric davant la lucidesa

a barcelona plouen merles

dels balcons, dels terrats, dels gratacels, dels bens immobles

     en general

plouen merles

miro el cel i obro la boca

i plouen merles per impagament, plouen merles per

    depressió, plouen merles per mals de mar, plouen merles

    per absències, plouen merles per desesperació, plouen

    merles per desídia, plouen merles per sistema

i tu ho veus

i jo ho veig

i tots fem com si

com si, com si, com si

Eduard Olesti

Un cowboy crepuscular

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

JE SUIS SEUL / ESTIC SOL

 

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

JE SUIS SEUL

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les arbres recroquevillés de froid

Qui, coudes au corps, se serrent les uns tout contre les autres.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les gestes de désespoir pathétique des arbres

Que leurs feuilles ont quittés pour des îles d’élection.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit.

Je suis la solitude des poteaux télégraphiques

Le long des routes

Désertes.

 

---

 

ESTIC SOL

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els arbres arrupits de fred

Que, colzes al cos, s’acosten uns als altres.

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els gestos de patètica desesperació dels arbres

Les fulles dels quals han marxat cap a illes preferides.

 

Estic sol a la planura

I en la nit.

Soc la solitud dels pals del telègraf

Al llarg de les carreteres

Desertes.

 

Léopold Sédar Senghor

Poèmes divers (dins d'Œuvre Poètique)

Éditions du Seuil, 1990

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció del francès feta per mi] 

 

 

ENTRE LES DENTS, FILS D'ARAM I NICOTINA

(Àlex Barber. "Alacrà". Imatge presa d'ací)

Comtessa del delit. Ara escarbes.
La fel de l'alicrà és amarga.
Para compte. Et mossegarà els dits.

---

Malmesa fragància, mida d'un vals.
Entre les dents, fils d'aram i nicotina.
S'aixeca el teló. No arribaràs a temps.

---

So marginat, malmés pel silenci.
Salvatge besa al bram del martell.
Música estesa, eixuta pels vents.

---

Desesperada madona, filla del triangle.Ciclop,
el besllum, quieta, felina, guaites l'aparador.
Un calfred de suor gelada m'humiteja el clatell.

Montserrat Anfruns

Entre les dents, fils d'aram i nicotina

La Forest d'Arana, 1988

Més sobre l'autora, ací

BRANCAL



(Imatge pròpia)

Aigua.

L'enigma empresonat

en el brancal

de la desesperació.

Pedra.