(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Asfíxia
Una vegada vaig ser bella. Ara soc jo mateixa.
Anne Sexton
M’ofegaré amb el cor bategant com una
manxa,
amb els pulmons inflats d’hidrogen.
M’escanyaré en menjar-me la poma
on habita el cuc dorment,
el dubte malaltís que m’infecta.
Tancaré la porta de la infantesa,
de la mare que em renya amb enveja rèptil
i al pare que mai no em mira;
soc la part rebutjada de l’escenari
d’un amor postís, donat a fer a altres.
Lliure, oblidaré els enfrontaments
amargs,
el deure de ser bona noia
i el convenciment íntim de no poder
ser-ho,
l’ofec ressentit de saber-me no estimada.
Escriuré i seré bella
o jo mateixa.
Mercadal Victory, Carles / Palliser Santana, Llucia
L’infinit
que no podem dir
Pagès editor, 2025