Guarir el pa. Entaular el vi.
René Char
Apropiar-me d’aquesta claredat,
d’aquest dolor:
que ningú no rebregui papers de colors
sobre el xiulet agut de la memòria:
si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar
amb la farina blanca de la mort:
mirar-me les mans d’avui
i no falsejar-ne les relles.
A través
Labreu Edicions, 2022
Més sobre l'autora, ací
Sempren m’ha fatigat i avorrit
mirar retaules procedents d’esglésies,
quadres representant escenes bíbliques,
monarques a cavall, vestits luxosos
on el pintor es llueix a cada plec,
ben coberta la bèstia. M’atrauen les pintures
on puc mirar els homes i les dones,
moltes vegades pobres, en els seus propis mons
d’interiors tranquils, fent feina o descansant.
Comprensius i cruels, m’alliberen els Brueghel,
la claredat gelada dels flamencs.
El desordre educat dels impressionistes,
i les escasses dones, ombrívoles i tristes,
que va pintar Nonell.
La soledat de Hopper, de Balthus i de Freud,
de Paula Rego i Bacon.
Potser no els veuré més, però són dintre meu,
talment la roba blanca plegada dins l’armari.
Animal de bosc
Edicions 62, 2021
Més sobre l'autor, ací