(Imatge no identificada presa de la xarxa)
XX
Luego la batalla repetida,
los cuerpos en la escena con su carne:
visiones, dentelladas, exabruptos
muerte pasajera, resurrecta,
vívida humedad de cielo en tierra,
tierra de las nubes en las manos.
Y en los dedos de los pies, en la saliva,
en un trozo de la piel, en todo el cuerpo,
llamaradas, laberintos, viento agreste
que cura y no da tregua
al hambre de tus aguas,
al peso de tu centro.
Y luego la embestida del furioso,
la rabia del dulce arrobamiento,
el hueco o el vacío, la distancia,
el ritmo que no cesa y que no cesa:
el labio en la cintura,
la huella de tu paso,
el ojo entre los dedos que resuella.
Una y otra vez la voz del cuerpo,
la voz que se desgarra abandonada
en dos fracciones juntas y distintas,
en dos amantes ciegos que se besan.
---
XX
Després la
batalla repetida,
els cossos en
l’escena amb la seva carn:
visions,
dentades, exabruptes
mort
passatgera, ressuscitada,
vívida
humitat de cel en terra,
terra dels
núvols a les mans.
I als dits
dels peus, a la saliva,
en un tros
de la pell, en tot el cos,
flamarades,
laberints, vent agrest
que guareix
i no dona treva
a la fam de
les teves aigües,
al pes del
teu centre.
I després l’envestida
del furiós,
la ràbia
del dolç èxtasi,
el buit o l’esvoranc,
la distància,
el ritme
que no cessa i que no cessa:
el llavi en
la cintura,
la petjada
del teu pas,
l’ull entre
els dits que bleixa.
Una vegada
i una altra la veu del cos,
la veu que
s’esquinça abandonada
en dues
fraccions juntes i diferents,
en dos
amants cecs que es besen.
Andrés Morales
El Arte de la Guerra
Red Internacional del Libro, 1995. Santiago
de Chile
Més sobre l’autor, ací
[Traducció meua del castellà al català]