ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací

DIAGRAMA DE VENN

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

DIAGRAMA DE VENN

L’uniforme ocre de la timidesa

em protegeix les artèries.

Estic surant nua,

no hi ha cap pell comuna

en el meu gest dissortat.

Alerta. Un combat

sense adversari.

Sóc la doble ferotge

de la nena que se’n riu.

Peso quilos de por.

Hi ha mons endins.

Hi ha escoles que són dards.

Yolanda Esteve Giner

Zero

Viena Edicions, 2018

Més sobre l'autora, ací

DO DE L'ARGUMENTACIÓ

(Chete Lera interpretant Creont)

DO DE L'ARGUMENTACIÓ 
                  a Montse Ferrer, G. Lluch i R. Escrivà.

Els Vigilants han dit: la Veritat 
viu al Temple, seieu-vos i calleu. 
Jo, però, us dic: cap paraula té preu, 
cap jou dóna alé al cor del derrotat, 

cap brou sacia els Creonts solitaris. 
Mai no han sabut que la mel més dolça 
neix del perfum que la vida espolsa 
i no la mengen ni Botxins ni Sicaris.

Vull que tots sapigueu que, testimoni 
o encausat o sotjat o empresonat, 
seguiré els noms més esvelts i més rics 

com si fóra un gelós i ardent Dimoni. 
Car sols es vencen els fats i els enemics 
amb l'honor i el mot prests per al combat.

Manel Garcia Grau

Els dons més ebris

Aula de poesia de la Facultat de Filologia de València, 2006

Més sobre l'autor, ací

CANT DE COMBAT

(Cupido i Psique, 1793 Antonio Canova 
Museu del Louvre, París)

   Som soldats de l'amor, només Soldats d'Amor.

   Estem inventant la possibilitat de sobreviure

i tot és intangible com els coloms fugaços.

   Com a reis de l'amor i de l'oblit

vivim en la incertesa. Sobre els fils del parany

ens vestim de monarques i habitem monestirs,

i la vida es dispara com la sageta d'or.

   Arquers de llum i d'aire, trepanant el destí

desafiem la vida i desafiem la mort

que ens empeny al més altiu misteri del periple.

   Navegant, oblidant, sempre som Argonautes.

   Sempre som Argonautes en viatges d'amor,

en aurores, en crims, naufragis i ventures.

I només som, només, astres encesos

esperant la caiguda en Afraus d'Energia.

   Som Soldats del Misteri, Amants Folls de l'Atzar,

Herois de Solitud, Espills del déu Instant.

I sempre estem buscant Companys per al Viatge.

Salvador Jàfer

Produccions Ansietat (1970-1988)

Poesia 3i4

Més sobre l'autor ací i ací