EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cim. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’agost del 2023

ENFILADA A DALT DE TOT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enfilada a dalt de tot

 

Al cim dels manyocs de diari

que has anat arroplegant

i que fan, ara,

la teva vida fins aquí.

Al cim de tot,

amb les mans negres,

el desequilibri del paper,

el cos ple de notícies i argumentaris.

 

Gemma Arimany

Glatir

Editorial Trípode, 2023

Més sobre l’autora, ací

dilluns, 30 de gener del 2023

[EN LA BRECHA / EN LA BRETXA]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN la brecha. Acudiendo.

Cobarde aún

resistente

quien la abre. O ciega.

De tanta ofuscación

 

de tanta sólida coraza

tejida al temblor de los

abandonados

que colman el abismo.

 

En la brecha. Acudiendo.

La que accede a perderse.

La que accede.

 

De cima en cima

la voz de las anacoretas las

                          solas de

cima en cima

sobre el mar de nubes.

Balbuciendo.

 

---

 

A la bretxa. Acudint.

Covarda encara

resistent

qui l’obre. O cega.

De tanta ofuscació

 

de tanta sòlida cuirassa

teixida al tremolor dels

abandonats

que fan vessar l’abisme.

 

A la bretxa. Acudint.

La que accedeix a perdre's

La que hi accedeix.

 

De cim a cim

la veu de les anacoretes ─les

                           soles ─de

cim en cim

sobre el mar de núvols.

Balbucejant.

 


Chantal Maillard

Primer y último poema de un libro no escrito

(dins de Lo que el pájaro bebe en la fuente y no es el agua)

Galaxia Gutemberg, S.L., 2022

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció al català feta per mi] 

  

dimarts, 23 de juliol del 2019

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,
refer-se un altre cop, amb esperança,
i fer-se amic d’un dia de bonança
per no anhelar mai més deu glops de sodi
clavant-se’t molt endins, com una llança,
per caure mort en una bassa d’odi,
sense desig d’escriure un episodi
amb el teu cos ben lliure de recança.
Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,
i fer-te fort de nou, desfer la fila
i fer-la un altre cop. No prendre mal.
Triar vagó d’un tren que descarrila,
tornar-lo a encarrilar sense didal,
punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso
Abstraccions i certeses
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autora, ací